El retorn

Un any més torno a donar la raó –i l’agraïment– a Sòcrates per recordar-nos que les estones d’oci són una de les nostres grans adquisicions. A principi de setembre és quan millor es comprèn. Retorn és el mot d’aquests dies, tornar al lloc d’on havíem partit. A casa, a la feina, al col·le... A Andorra, Meritxell n’és el retorn oficial. Tot torna a començar, fins i tot allò que no ha parat de tot l’estiu...

A casa nostra ja tenim l’acord d’associació amb la UE traduït en llengua catalana en la major part. Ara cal llegir-lo, parlar-ne, conversar, escoltar-ne pros i contres, opinar i escriure, com ja es fa, a fi de tenir-ne un bon coneixement.

Tindrem també aviat, dissabte 21 de setembre, l’ordenació episcopal del nostre bisbe coadjutor Josep-Lluís Serrano a la catedral de la Seu. El futur bisbe titular i Copríncep. Agafo el teaser del crític i filòsof Marshall McLuhan: probablement, a Andorra, “el nomenament és el missatge”, puix sembla assenyalar l’objectiu de la relació d’un bisbe de l’Església catòlica amb el fet de ser cap d’Estat. Ja ho anirem veient.

A les nostres latituds polítiques, França, Espanya, Alemanya... hi ha grans debats públics, escalfats, ardents i sufocants. No crec que sigui això quan Habermas parla de “democràcia deliberativa”. Certament, el debat és el mecanisme central i bàsic del creixement democràtic, des dels grecs, en l’interior de la institució política que és el Parlament, mesura de participació dels ciutadans en el poder. No hi ha Parlament sense debat, n’és el nucli, ja que allí, a la caixa de ressonància, hi som tots presents. Tots hi som representats. I, una vegada més des dels grecs, governar és arbitrar entre tots els nostres interessos contraposats. Vivim moments complexos, de ruptura de consensos històrics, base de llibertats i pau. Els nostres veïns han de cercar fórmules per sortir del bloqueig, afinar majories parlamentàries, fer pedagogia, reconèixer la realitat de les actuals situacions polítiques i la relació de forces. Com sempre, obtenir suports per fer majories, cedir, negociar, pactar.

Ho diuen bé els savis de mar de Cambrils: el pessimista es queixa del vent; l’optimista espera que canviï i el realista va ajustant les veles. La rentrée.