Comunicació sense límits

La transformació de la societat en les últimes dècades presagiava una comunicació sense límits.

L’aparició de la telefonia mòbil i d’Internet, i el desenvolupament de les xarxes socials, feia creure que ens augurava un futur on la conversa i les relacions socials prenien un rol preponderant.

I molts poden creure que això ha estat així, però la realitat demostra que cada cop estem més tancats amb idees i pensaments, i alhora, més solitaris que mai.

Tot i que tenim la vocació de diversificar la comunicació via xarxes socials, persistentment la conversa que es genera, si es pot anomenar així, acaba en hostilitat o indiferència.

Malgrat tenir un món a disposició, la majoria de les persones mostren un sentiment d’aïllament i solitud, en rebre silenci en mig de tot aquest tsunami d’interaccions.

Perquè ens troben en un món ple d’exuberància de la informació, però molts comencen a trobar a faltar el poder de la conversa entre persones, en directe, a prop.

Aquelles converses a on les paraules van acompanyades de sensacions i de sentiments. Des de l’antiguitat, els grecs van considerar el diàleg com la millor forma de desenvolupar la intel·ligència i l’aprenentatge. Sòcrates va sostenir que dues persones podien aprendre amb el diàleg i la interrogació mútua, analitzant les idees que cadascú emanava fins a detectar aquells errors que podien cometre fins a la resolució o l’acord, sense atacs ni insults.

Des d’aleshores, la història està plena d’exemples que defensen el poder del diàleg i la conversa entre persones i l’art del debat de les idees amb l’objectiu de trobar illes de concordança entre oceans de desavinences.

I pel que podem observar encara ens falta un llarg camí per aprendre l’art de la conversa amb respecte, sobretot entre desconeguts. Cal ser conscients de l’impacte que poden tenir les paraules sobre l’equilibri, i moltes vegades fràgil, ànims de les persones.

La conversa real entre gent que s’escolta activament és la millor eina per fer caure les barreres existents en un món tan desigual i enfrontat com el que vivim actualment, on l’absència de comunicació efectiva es converteix en un greu problema que es tradueix en silenci o tristesa.