Pobre Adrià!

Des que visc a Andorra (vint anys, qui m’ho havia de dir!), ha sigut el primer 11 de Setembre que no celebro a Catalunya i la primera Festa de Nostra Senyora de Meritxell que no he estat a Andorra. Les coses canvien, però arreu les marededeus tenien el mal costum de perdre’s en llocs inclements (entre gaverneres florides quan no n’és l’època, a prop d’un pou en el camí ramader de qualsevol paratge, dins d’una cova fosca plena de llum...), i els humans el mal costum de trobar-les, voler-los oferir un lloc pretesament més digne i traslladar-les a un dels pobles veïns; aleshores, també sempre i arreu, les marededeus, tossudes com elles soles, desapareixien per art d’encanteri i tornaven al lloc on havien aparegut, allà on, també arreu i sempre, s’acabava bastint-los una capella o un santuari.

I, entre marededeus esquerpes i humans temorosos de Déu i devots de Maria, tenim un fotimer de santuaris dedicats a la Mare de Déu on es fan aplecs i festes el 8 de setembre, dia instituït de les marededeus trobades, no pas de les perdudes: si continuessin perdudes no sabríem que existissin ni els aixecaríem cap lloc de culte. Per fer-ne un repàs: Alegries (Lloret de Mar), Bell-ull (Girona), Cisa (Premià de Dalt), Coll (Barcelona i Osor), Do (Alfafar, “totes festegen i jo no!”), Er (“Mare del divino Ser”), Font-romeu (“Maria de l’aigua pura/ que davalla de la neu...”), Gleva (les Masies de Voltregà, amb cobles de Verdaguer), Meritxell (Déu me’n reguard de descuidar-me’n de la Senyora amb esclops de Mossèn Ramon de Canillo!), Mont (Albanyà, on he estat enguany recordant els 140 anys de l’estada de mossèn Cinto), Núria (Queralbs, amb goigs de Maragall: “Verge de la Vall de Núria/ voltada de soledats...”), Queralt (al balcó de Catalunya, a Berga), Roure (davant del Mas Bac, amb goigs d’en Cinto: “Verge del Roure/ de Pruit estel,/ feu-nos-hi ploure/ gràcies del cel...”), Salut (no en poso cap al mapa per no deixar-me’n cap), Tallat (Rocallaura, que és allà, tan alta, “a la vista de l’Urgell, de la Conca i la Segarra”), Tura (Olot, on podeu aprofitar per cardar sense pecar)... i Bellulla, Cinta, Claustre, Fontcalda, Pineda, Riera, Serra, Sogues... Recordeu-vos de totes, i feu-me el favor de no descuidar-vos de sant Adrià, màrtir. Pobret, mireu si era màrtir, que, sense necessitat de perdre’s, el van posar entre les marededeus trobades.