Febles

Crida molt, escriu els missatges amb majúscules, gesticula com un goril·la alfa i mostra sempre molta seguretat i autoconfiança. Sembla molt fort, vaja. Però és dèbil. Cau a tots els paranys que li posen. Tothom li pren el pèl i ell ni se n’adona. Trump ha perdut l’únic debat que l’enfrontarà a Harris perquè és feble. I Harris va guanyar el debat justament perquè va demostrar que Trump és feble. És feble perquè s’empassa qualsevol mentida que li colen els assessors. És feble perquè cau al parany de la més mínima (i evident) provocació i no té cap mena de capacitat d’autocontrol. És feble perquè no és capaç d’articular cap proposta concreta amb una mínima solidesa. És feble perquè no té cap control del seu ego, no té la més mínima capacitat de mirar més enllà del seu melic. És feble perquè com que no és capaç d’aportar res de positiu, s’ha de conformar d’escampar mentides i mitges veritats, un recurs que requereix molt menys esforç, moltes menys capacitats, un recurs de febles, no de forts. Trump és feble. I tots els polítics, periodistes, tuitstars i trols que l’imiten, allà, aquí i arreu, també ho són de ben poca cosa. I és així com ens els hem de mirar. No amb la força que aparenten sinó amb la debilitat que demostren. Proveu de fer-ho, trenqueu el marc i mireu-vos-ho d’una altra manera. Triaríeu per governar el vostre país algú que es creu la primera bajanada que li expliquen? Confiaríeu, a l’hora de gestionar una crisi, en algú a qui li fa mandra buscar solucions o bastir plans d’acció i es limita a criticar com de malament ho fan els altres? Us creuríeu algú que s’autoinvesteix ell mateix d’autoritat moral, que fa una teoria de la primera dada que caça al vol, que té un únic argument (fals, parcial) que fa servir tothora i que tracta d’idiotes tots els que no veuen la veritat que només ell veu? Jo no. Fins ara era per un tema de rigor. Però ara també és per la feblesa. Tots aquests milhomes i energúmens que tot el dia ens alliçonen des de faristols i pantalles criden molt i van de forts i de salvapàtries, però són ben febles, sense la força necessària que requereix lluitar, aportar, construir alternatives o dubtar de si mateix. I ja és hora que ens els mirem així: els trols van despullats.