L’Homo Premium

Vivim en una societat en què l’accessibilitat i els serveis estan segmentats per a un nou tipus d’humà que podem anomenar l’Homo Premium. És aquell que, amb un simple gest de la targeta de crèdit, aconsegueix el que la resta de mortals només poden somiar. Parlem, per exemple, del viatger que no s’amuntega amb la resta al taulell de facturació. No. Ell té una cua especial, exclusiva, que li permet embarcar abans que ningú, com si el seu temps fos més valuós. O, encara millor, aquell que disposa d’un número de telèfon privat per parlar amb la seva aerolínia, mentre la resta es desespera escoltant la música en espera d’un servei d’atenció automatitzat, sense cap garantia d’acabar parlant amb un ésser humà. Els Homo Premium tenen privilegis per tot arreu. Certes immobiliàries només mostren les cases als interessats que han acreditat prèviament la seva capacitat econòmica Premium. I què me’n dieu, dels serveis d’atenció telefònica de les telecos? Mentre molts es veuen condemnats a dialogar amb una màquina insensible, els Homo Premium poden pagar per ser atesos per una persona de carn i ossos, com si la humanitat fos un luxe afegit al paquet. Però no només parlem de serveis exclusius. També parlem de l’orgull amb què es llueixen aquests privilegis. L’Homo Premium viu per ser admirat, per ser envejat. El seu estat de WhatsApp no és “Ocupat” o “Disponible”. No. És una foto de l’última sala VIP que ha trepitjat, amb un còctel a la mà i una vista panoràmica de la pista d’enlairament. I això no és res comparat amb els que, per pagar una mica més, aconsegueixen que els seus enviaments d’Amazon arribin abans que a ningú, com si la urgència per rebre el paquet fos un dret diví. O aquells clients dels bancs que, gràcies a una comissió extra, poden accedir a un gestor bancari humà. El sistema Premium, que en un principi semblava una opció addicional, s’ha convertit en una norma que augmenta les desigualtats. Per una banda, ofereix rapidesa, comoditat i exclusivitat. Però, d’altra banda, fomenta una divisió creixent entre els que tenen recursos i els que no. Crea una societat en què la dignitat i el respecte no són drets inherents a tothom, sinó privilegis comprables. Així doncs, estimat lector, t’has parat a pensar si tu també ets un d’aquests Homo Premium? O encara vius en la il·lusió que tots els Homo Sapiens som iguals?