La massificació turística
Molta gent fa dels viatges un estil de vida, una experiència que s’acompanya de demanar i explicar quin viatge s’ha fet, a més de difondre’l a les xarxes socials. Viatjar ha esdevingut un article de consum, una activitat que s’ha posat de moda i que cal practicar de manera obligatòria. La massificació que se’n deriva en els principals destins turístics ha portat que alguns països intentin combatre els impactes negatius, com Grècia i Noruega, dos opcions diferents d’afrontar la massificació turística. Els grecs busquen turisme de més poder adquisitiu i els noruecs, limitar l’afluència.
Grècia, on la indústria turística aporta el 20% del PIB, vol frenar l’arribada massiva de turistes a l’estiu, reduint els apartaments turístics d’Atenes, establint una taxa de 20 euros als creueristes que visitin Santorini i Míkonos, i creant una nova taxa per a tots els turistes entre l’abril i l’octubre. Noruega ha retirat les campanyes que promocionaven el país com a destí turístic per fer activitats a l’aire lliure. Les autoritats consideren que aquestes campanyes atrauen turistes que visiten zones vulnerables, amb el consegüent desgast de la natura, l’augment de deixalles i de despeses en operacions de rescat. Els noruecs creuen que no ha de quedar rastre del pas per la natura, fet que aprenen de petits a casa i a l’escola, però que no és obvi per a molts dels visitants internacionals que reben.
En el nostre cas, l’increment de les activitats a l’aire lliure ha modificat l’entorn natural per l’excessiva freqüentació dels espais d’alta muntanya. El país ha optat per la turistificació de gran part del territori construint infraestructures turístiques, com estacions d’esquí, Naturland, telefèrics, mirador solar de Tristaina, pont tibetà o mirador del Roc del Quer. El territori també ha de suportar les curses massives i els impactes de motos i bicicletes. Seguint la tendència de limitar la massificació, Andorra ha introduït la taxa turística, ha limitat l’expansió dels apartaments turístics i planteja una vinyeta per als vehicles que entrin al país, mesura controvertida i de difícil gestió. Un model com l’actual, en què un gran volum de persones afecta un medi fràgil, és un atemptat per a la sostenibilitat del territori si no es limita la massificació.