Nord enllà

El cap de setmana passat, que és quan escric aquesta columna, veig que el temps rutlla com nosaltres, de dutxa escocesa, fred i calor, nit i dia, tonificant, que estimula. Sí, probablement, però neguiteja, altera i intranquil·litza. També hi ajuden, si aixequem la vista, els fets i les notícies de més enllà del port d’Envalira, “nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!”, com va escriure el gran Espriu quan jo feia primària... Anys després, quedant-me aquí, vaig entendre aquell fal·laç “on diuen”. Ui!, avui, si fes cas als “diuen que...”!

Fa uns dies l’agudesa d’El Roto a El País la clavava: “Todo lo que pasa parece normal porque ya nadie recuerda lo que es normal.” A la UE van ajornant decisions. Potser ahir es va presentar ja el nou equip de la pròxima Comissió Europea al Parlament que li ha de donar llum verda, iniciant el procés de confirmació de candidats a comissaris amb l’examen individual i votant finalment sobre el conjunt de l’equip. No crec ara que la nova Comissió arrenqui l’1 de novembre. Ajornament altra vegada. Però tal vegada li anirà bé a Andorra. Temps també perquè el Consell de la UE consideri la forma del nostre acord d’associació, de ser considerat un acord mixt o de no ser-ho. Molt més temps per signar-lo o, al contrari, tot molt més ràpid. I, així, poder celebrar el referèndum a la primavera o molt més tard.

Caldrà veure com reaccionarà la UE a l’informe Draghi sobre la competitivitat per canviar el model de trajectòria actual que ens va duent a ser un actor geopolític irrellevant. Cal sortir de la “lenta agonia” europea –diu– amb deute comú! Ai! Ai! Ja sento cridar els alemanys defensant el dogma de l’austeritat pressupostària, distrets ara, com estant, amb el cordó sanitari per aïllar l’extrema dreta, la famosa Brandmauer, el tallafoc, la paraula de moda avui a l’antiga Alemanya Oriental. I el foc, més que tallar-lo, es va estenent de mica en mica, pausadament. M’ho fa dir l’experiència de França amb els resultats del seu històric tallafoc. Vivim temps difícils. També més enllà, quan els gats són decisius a les eleccions nord-americanes i, més a baix, quan el Nadal comença l’1 d’octubre.