Apocalipsi woke

“Potser ens estem passant, no?”. Segur que heu sentit la frase més d’una vegada. Acostuma a anar precedida d’una referència a un moviment per la igualtat o la justícia. Per exemple: “No, si que les dones tinguin més drets està molt bé, però ara ja potser ens estem passant.” Ara sí, oi? És la versió retòricament light d’una escala que acabaria amb “feminazi”. Ara, però –ja fa dies, però soc lent de mena–, tot el corrent ideològic que té problemes amb això d’igualar les coses en general té una joguina nova: senyores i senyors, amb tots vostès, l’apocalipsi woke. Però què és ben bé això de woke? La resposta és que tant és. Era una referència a estar despert (“awake”) contra la injustícia, a ser conscients dels drets negats massa temps, però de debò, tant és, perquè l’etiqueta se l’han apropiada aquells que la sobreutilitzen per englobar moltes coses que no els agraden perquè en general ataquen alguna de les seves fonts de privilegi. Mireu, hi ha aspectes del feminisme, de l’antiracisme, de les lluites LGTBIQ+, de l’antifeixisme, de l’anticapitalisme, etc. que no comparteixo. Primer de tot perquè no recordo haver estat mai 100% d’acord amb cap proposta en bloc a la meva vida, ni tan sols amb les meves. I després perquè penso de debò que hi ha aspectes –més o menys, anecdòtics o centrals– d’aquestes lluites que no em convencen. El cas, però, és que no els podem exigir que l’encertin a la primera, sense passar-se de frenada en algun aspecte puntual, sense oblidar-se algun aspecte essencial. Totes aquestes lluites són una reacció contra una dominació (simbòlica, discursiva, física, total) d’altres grups, molt més potents i uniformitzadores i que han generat infinitament més violència i més equivocacions que les de qualsevol errada de principiant d’una nova proposta. En la major part dels casos, l’apocalipsi woke consisteix que una elfa o una princesa Disney siguin negres o lesbianes o que a les escoles o a les teles públiques es doni veu uns minuts a l’any a realitats silenciades la resta del temps a la resta de llocs, una gota en un oceà (un oceà que donem per descomptat, perquè és “el que toca”), una gota inofensiva en la immensa major part dels casos però que els qui l’ataquen la pinten com a perillosíssima perquè dir que ells són d’una altra corda ideològica és molt menys sexi.