Un rastre de violència

Quan reescric un llibre, m’acostuma a passar que per millorar el text he d’eliminar moltes paraules, frases, paràgrafs sencers o llargs passatges. Són idees redundants o que revelen de manera massa explícita el meu posicionament. Per exemple, a Morts, qui us ha mort?, la versió final es va aprimar més d’un trenta-cinc per cent respecte de la versió inicial. La sensació que aquells fragments eliminats eren prou bons m’ha fet fantasiejar sempre amb la possibilitat de reciclar-los i escriure un llibre només amb tots els passatges eliminats dels llibres que he anat fent. Seria només un joc, un exercici segurament infructuós, però posaria en evidència que com a escriptor esborro gairebé tantes pàgines com les que escric. Però quina no ha estat la meva sorpresa quan he ensopegat en un altre llibre amb frases idèntiques a algunes de les que jo havia eliminat a Morts? Són passatges sobre les contradiccions entre crònica i novel·la, entre veritat i versemblança o sobre la responsabilitat ètica d’un autor que tracta amb personatges que són persones reals. Em va avisar el meu editor, que ha publicat a la mateixa col·lecció que va inaugurar Morts?, Un rastre de violència (Comanegra), un true crime situat a Irlanda i en què l’autor investiga més de quaranta anys després els homicidis més famosos de l’illa, mirant d’aclarir què va passar exactament amb els crims comesos per Malcolm Macarthur, l’assassí més inquietant de la història d’Irlanda i sobre el qual corrien diverses explicacions, algunes de les quals havien estat promogudes pel mateix criminal en les seves declaracions. La figura indesxifrable del gentleman homicida, l’intel·lectual salvatge, convertit en mite, atrau l’atenció de Mark O’Connell que, no conforme amb la versió clàssica, es posa en contacte amb Macarthur quaranta anys després, quan ja ha sortit de la presó, i aconsegueix guanyar-se la seva confiança, en una inquietant relació que acaba sent propera a l’amistat. Però és així com pot desmuntar part del mite i construir-ne un altre, ara sí, basat en la veritat i en la comprensió dels motius que van moure el famós criminal d’etiqueta: assoleix així una profunda investigació sobre la maldat i la necessitat i els perills de baixar a les tenebres de la ment humana.