Males persones

Fa uns dies vaig rebre un comentari d’una persona que es preguntava per què hi ha males persones al món.

No es referia a persones una mica mal educades, sinó a les que fan autèntiques barbaritats. Quin és el seu paper en aquesta vida? Realment és necessari que existeixin?

Crec que és una pregunta molt important, i que cal parlar-ne. Però també crec que és molt delicada i que és molt fàcil ferir sensibilitats a l’hora d’abordar-la.

En definitiva, som fills de les nostres obres, i és la nostra forma d’actuar la que ens defineix i la que identifica la nostra qualitat humana. De fet, cal entendre que les accions dolentes, amb voluntat conscient i sistemàtica d’inferir-hi danys i sofriments als altres, són pròpies de les males persones. Naturalment, dependrà del poder que el dolent tingui perquè resulti més o menys dolent allò que fa, resultant més en la mesura que més tingui.

I no ens cal anar gaire lluny. Per desgràcia, al nostre entorn en podem trobar sense buscar gaire.

Inclús podem veure com el seu comportament arriba a la crueltat sense cap mena de remordiment.

Perquè hi ha persones que són dolentes perquè sí. Demostren una conducta de maldat cap al seu entorn que no respon a trastorns de personalitat, més aviat a una manera de ser i funcionar a la vida.

La persona dolenta té un fons bàsic d’emoció negativa envers els altres, sense que els altres hagin fet res per merèixer això.

De fet, forma part de la seva vida, de manera significativa, aquest component hostil cap a l’altre, i si poden perjudicar d’alguna manera ho faran, sense cap sentiment de culpa i justificant completament els seus actes.

Hi ha molts tipus de males persones. Moltes vegades, les males persones sovint se senten superiors als altres, i per això no els importa fer mal o faltar al respecte.

L’energia negativa d’una persona dolenta es percep immediatament, encara que es posin una màscara per poder encaixar en la societat. De fet, és probable que se’ls desemmascari en poc temps i que es descobreixi aquesta hostilitat que tenen cap als altres o cap a un mateix.

I parlo d’això perquè fa pocs dies he pogut comprovar fins a quins límits de maldat poden arribar determinades persones per quatre duros.