Prevenir el suïcidi

Encara hi ha l’estigma de les malalties mentals i el suïcidi com a problemes que cal amagar o ignorar, potser perquè són el pol oposat de la felicitat i el triomf personal. O perquè fins i tot molts professionals adverteixen que, si se’n parla gaire, es poden normalitzar i estendre. Però hem de reconèixer que mirar cap a una altra banda fa més mal que bé.

La situació social que tenim no ajuda gaire a combatre la depressió. Encara que sovint tingui causes fisiològiques, segur que les dificultats econòmiques i les situacions límit són factors determinants en molts casos i n’agreugen d’altres. La incertesa i l’angoixa de tantes persones i famílies que no arriben a final de mes encara que treballin; la manca d’oportunitats per als joves, amb menys poder adquisitiu i opcions d’emancipar-se que la generació anterior; la pressió social, estètica i material que ens impedeix trobar satisfacció en les alegries o els plaers quotidians; tot plegat ens allunya cada vegada més de l’equilibri i la felicitat.

Disposar d’informació és l’única manera de posar fil a l’agulla per planificar i prevenir. Gràcies a una pregunta formulada per la consellera general Susanna Vela, fa uns mesos vam saber que a Andorra hi havia hagut setze suïcidis i vuitanta intents fallits en dos anys. Arran d’aquestes dades, el ministeri de Salut ha signat un conveni amb una fundació per prevenir el suïcidi mitjançant un telèfon d’atenció. A més a més, el Consell General va aprovar una moció del Partit Socialdemòcrata per elaborar un pla nacional de lluita contra el suïcidi i crear l’observatori de salut mental.

Segurament, quan disposem de tots aquests mecanismes preventius no n’hi haurà prou. És legítim i necessari exigir mesures i actes concrets als mandataris polítics, però també podem actuar en l’àmbit personal per millorar el nostre entorn més proper. No cal que ens marquem grans objectius. Fer un esforç d’empatia i posar-nos al lloc de les persones que es troben en una situació difícil, per exemple, pot ser una bona manera de connectar amb l’entorn més proper per teixir xarxes de solidaritat i ajuda mútua.