‘Ut vitam habeant’
S’ha escrit bastant d’ençà el 21 de setembre sobre l’ordenació de Josep-Lluís Serrano Pentinat en tant que bisbe coadjutor d’Urgell, i no podia estar-me en aquesta primera columna de la temporada de no fer referència a la històrica efemèride, puix si bé no és gens habitual que el futur bisbe copríncep no arribi ja ordenat, encara ho és menys que l’ordenació tingui lloc tan a prop de casa com a la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell, seu del bisbat que integra les nostres valls en el seu territori des dels més antics temps d’existència del nostre país.
El cerimonial que acompanya aquests actes, tan emotiu per a alguns i tan extemporani per a altres, és ple de simbolisme, i vull escriure avui sobre un dels símbols episcopals que pot haver passat desapercebut als espectadors, presencials o telemàtics. I és que és part de la tradició eclesiàstica (no només catòlica) que els bisbes, al ser ordenats, elegeixin un escut d’armes i un lema que l’acompanyi, i l’elecció del nou coadjutor és ben interessant.
El bisbe coadjutor ha dissenyat un escut de gran simbologia: “Sobre camp d’atzur, una torre en or de portes obertes escacades d’or i sable/negre (blasó d’Urgell), amb un lliri d’argent a la sinistra”. El lliri d’argent és una tradicional representació de sant Josep i la torre, símbol marià de refugi, de protecció, i alhora, del bisbat, de la casa de tots de la que n’obre les portes, en senyal d’acollida i d’obertura. Se’n poden fer diverses lectures, però del discurs se’n desprèn una voluntat d’apropament del bisbat als fidels, extensible a la fórmula copríncep-ciutadania. El lema escollit, Ut vitam habeant, refereix (Joan 10,10) a Jesús, que “vingué al món perquè la humanitat tingui vida” a través seu. És també, a parer meu, un signe clar de proximitat, accessibilitat i devoció.
El papa Pius X va regular el 1905, per mitjà del motu propio “Inter multiplices cura”, el color dels capels, que timbren l’escut, corresponent als bisbes un de sinople/verd amb 6 borles penjants. El capel substitueix la mitra en l’heràldica eclesiàstica. Quan esdevingui copríncep, s’hi afegirà també la Corona reial oberta i, al voltant del blasó, el collar de la Creu dels Set Braços.