Transparència comunal

El raonador del ciutadà s’ha manifestat a favor de la minoria al Comú de la Massana en una qüestió que li van plantejar Guillem Forné i Laura Bragança. Els consellers de l’oposició reclamaven una manera d’actuar més transparent del partit que governa. Consideraven que, en un tema tan sensible com l’atorgament de llicències de construcció, haurien d’haver tingut un accés a la informació més ampli i en el termini oportú.

En la resolució, el raonador recomana a la majoria que atorgui el temps i la informació necessaris a la minoria perquè pugui “construir les seves posicions sobre els punts de l’ordre del dia i formular els seus comentaris, propostes i arguments”.

Esperem que les indicacions del raonador no caiguin en l’oblit, perquè és de manual que s’apliquin al conjunt de les institucions. La democràcia no consisteix només a convocar eleccions cada quatre anys i exercir el dret de votar, sinó també a facilitar el diàleg i el debat, a respectar la representació en els òrgans de presa de decisions, a actuar de manera transparent i a retre comptes dels compromisos amb els electors.

És massa freqüent, però, que aquests principis tan bàsics no s’apliquin o que els governants busquin la manera d’incomplir-los quan els convé. Els que es creuen legitimats per governar d’una manera autoritària han acostumat la població a resignar-se, sobretot en l’àmbit comunal, que hauria de ser el més proper a la ciutadania. El sistema electoral no hi ajuda i provoca que l’oposició quedi silenciada, o fins i tot anul·lada.

Si volem millorar la qualitat democràtica, cal fer una reflexió sobre els mecanismes de funcionament institucional, a part dels electorals.

Podem reclamar transparència, però la realitat se’ns imposa. Tant els afers més complexos i transcendents com els quotidians arriben sovint a l’oposició per titulars de premsa abans que per la comunicació relacionada amb comissions o consells de comú. Els estudis de capacitat de càrrega, els acords per desencallar conflictes amb altres corporacions, o un simple augment de tarifes dels centres esportius i culturals, només són alguns exemples.