Esperit associatiu

A Andorra, el nombre d’associacions registrades és notable: el 2023 n’hi havia 756 inscrites. D’aquestes, el 64,9% pertanyien a la secció general, el 25,7% eren clubs esportius i el 5,2% federacions esportives. Aquestes xifres podrien suggerir que l’esperit associatiu al país és fort, però la realitat és més complexa. Tot i l’elevat nombre d’entitats, la implicació ciutadana en els assumptes col·lectius és, sovint, escassa. Un dels problemes principals és que moltes associacions no tenen una vida orgànica activa. En moltes ocasions, es crea una associació, però la veu que s’escolta públicament és la dels seus representants, sense que hi hagi un debat intern profund o una consulta als membres. Això sovint passa perquè la gent no té l’hàbit o el temps per participar-hi, ja que les ocupacions laborals i familiars deixen poc espai per a l’activitat associativa. Aquesta dinàmica fa que sigui molt difícil obtenir dades reals sobre les necessitats i opinions de sectors socials o econòmics. Davant d’aquesta situació, potser caldria fomentar un nou associacionisme, aprofitant les eines que el món digital ens ofereix avui dia. La tecnologia permet conciliar millor la vida personal, laboral i associativa, facilitant formes de participació més flexibles. Per exemple, les reunions podrien ser virtuals, amb videoconferències que permetin als membres assistir-hi sense necessitat de desplaçar-se. També es podrien crear plataformes en línia on es debatessin temes d’interès i es prenguessin decisions de manera col·laborativa, sense haver d’ajustar-se a horaris estrictes. Ara bé, no tot el que és digital és una solució. Els grups de WhatsApp, per exemple, poden ser una eina útil si es fan servir de manera organitzada. Però, sovint, acaben convertint-se en autèntiques “olles de grills” on es perden els debats importants entre desenes de missatges intranscendents o repetitius. El potencial d’aquestes eines només es materialitza si els seus membres saben mantenir el focus i respectar les dinàmiques de grup. Així doncs, si aconseguim impulsar aquest nou associacionisme, amb una participació més activa i ben gestionada, podrem abordar amb més garanties debats tan importants com el de l’acord d’associació amb la Unió Europea. Una participació ciutadana més plural i estructurada no només enriquirà la discussió, sinó que farà que les decisions que es prenguin siguin més representatives i beneficioses per a tothom.