Exili residencial
Un treballador fronterer és el que treballa en un estat i resideix en un altre, al qual retorna diàriament o un cop per setmana. A Europa hi ha més de dos milions de fronterers i la majoria es concentren a Alemanya, Suïssa, Luxemburg i Àustria, on els desplaçaments venen determinats per les diferències econòmiques i laborals entre el lloc de residència i el de treball. El volum de treballadors fronterers a Andorra, la majoria dels quals viuen a l’Alt Urgell, no guarda relació amb els del centre d’Europa per raons geogràfiques i econòmiques. No obstant això, alguns sectors s’emmirallen en el model de Luxemburg, on gairebé la meitat dels treballadors viuen fora del país.
Segons el Departament d’Estadística, el nombre de fronterers s’ha reduït dels 2.318 de l’any 2007 als 1.804 actuals. D’ençà que hi ha registres, els fronterers han representat, aproximadament, el 4% dels assalariats. A tall de curiositat, l’any 1976, la CASS estimava en 400 les persones que treballaven en aquest règim. Actualment, el 89% dels fronterers són espanyols i la resta es reparteixen a raó d’un 5% els d’altres nacionalitats, un 4% els portuguesos i un 2% els francesos.
Una publicació de la Caixa de Catalunya sobre l’Alt Urgell, de l’any 1992, afirmava que el 10% de la població activa de la comarca treballava a Andorra, la majoria en el sector terciari, sobretot al comerç i la banca. També remarcava que els treballadors amb poder adquisitiu modest optaven per viure a l’Alt Urgell, circumstància que condicionava uns preus més elevats en comparació amb altres localitats catalanes. A més, la publicació ressaltava que l’Ajuntament de la Seu i el Consell Comarcal s’oposaven al fet que la part alta de la comarca d’Urgell esdevingués un suburbi d’Andorra, opció que ja s’havia rebutjat l’any 1991, quan es volien construir 500 habitatges al poble d’Anserall per acollir treballadors portuguesos procedents d’Andorra; anteriorment, l’any 1989, també s’havia rebutjat una petició similar a Farga de Moles.
De forma reiterada, alguns sectors polítics i econòmics del país pretenen utilitzar l’Alt Urgell com una alternativa al problema de l’habitatge. És una manera de defugir responsabilitats, en lloc de buscar un desenvolupament harmònic per a les dues comunitats.