Tinder live

Una suau tarda de tardor descobreix que fer de tiet té més avantatges dels previstos. Després de recollir els nebots a l’escola, han baixat fins a la plaça que és plena de corredisses, xiscles, pilotes i salts de corda. Nens, nenes i mares. Els nebots juguen amb una rosseta i ella es converteix en una innocent i involuntària celestina perquè, tot vigilant-los de lluny, ell acaba parlant amb la mare de la nena. Són teus, demana ella. És incapaç de no fabular: el moreno sí, l’altre és el nebot. Ah, doncs s’avenen molt bé, no? Sempre els veig junts, diu ella. Pensava que eren germans, i deixa uns punts suspensius a l’aire que ell, amb la seva dèria gairebé patològica per inventar històries, es veu obligat a omplir. Germans no, són cosins, i potser els deus haver vist amb la meva germana. Això és veritat, són els fills de la seva germana. És que jo estic separat i gairebé mai puc passar la tarda amb ells. Sí, està separat, és cert, però mai ha tingut fills. I la teva ex no se’n cuida? La mare de la nena li dona corda. Uf, fa ell, i s’imagina dins la closca una història de separació traumàtica, un batlle donant-li a ell la custòdia exclusiva del fill imaginat, un suposat patiment que resumeix dient que és complicat, saps, i així la dona no pregunta més. Al contrari, ella s’anima i explica que és mare soltera. Ell se sorprèn: sembla prou jove i és atractiva, per què negar l’evidència? Ella afegeix que volia ser mare i que no tenia parella i mira, avui es pot fer així. Per no semblar un troglodita, ell intenta dissimular que va una mica perdut i li diu que és molt valenta i s’ho fa venir per saber si ara ja té parella. Ella també fa un uf, no és tan fàcil, i assenyala la nena, com dient que amb una filla, els pretendents s’espanten. Deu tenir Tinder, es pregunta ell. Fa dies que no entra a l’aplicació, cansat d’aquell mercat de falses esperances. Prefereix flirtejar en viu i en directe, tot i que aquí també camufla qui és. Quan està a punt de demanar-li el nom i el telèfon, els nebots xuten una bimba i la pilotada fortuïta li rebenta la cara a la nena. S’hi atansen amb urgència. Tiet, tiet, ha sigut sense voler s’excusen els nebots. La nena plora i la mare se l’endú d’una revolada, però quina colla de cavernícoles sou, crida ella.