Massa gent

Pel que veig i llegeixo, estic convençuda que molts pensem que ja som massa gent vivint a Andorra. Les cues diàries a la xarxa viària, l’acumulació de persones arreu, la saturació dels nostres serveis públics demostren que la densitat poblacional del nostre molt petit país sigui cada cop més gran. No parem de créixer en urbanisme, sacrificant el nostre entorn natural. I com a conseqüència les infraestructures es veuen cada cop més col·lapsades, cosa que genera un impacte negatiu en la nostra societat.

I tot això mentre els que hi poden fer alguna cosa s’ho miren embadalits des de fa anys sense fer gairebé res. Dedicant-se a la cosa impactant, i no del que és realment important. De tot allò que requereix afrontar els problemes des de l’arrel. I els que hi tenen interessos econòmics personals s’omplen les butxaques sense que els importi en absolut la protecció i respecte del país que els hi ha donat tot. Ben segur que si els avantpassats que van defensar la terra d’Andorra amb tanta fermesa aixequessin el cap i veiessin com els hereus s’han venut el país al millor postor, tornarien a morir del disgust. De fet, podem entrar en totes les picabaralles que es vulguin, però la realitat és tossuda i el que veiem dia rere dia no enganya, no és cap miratge la transformació negativa que viu Andorra en els últims anys. I la classe mitjana cada cop més amenaçada.

Segurament molts es van perdre la classe d’economia bàsica que diu que els països rics són aquells amb una classe mitjana forta. I de rerefons, un acord d’associació amb la Unió Europea que cada cop a més persones ens fa dubtar. Potser no pel seu contingut, que segurament també, com pel dubte que realment hi hagi persones amb capacitat per poder defensar les nostres necessitats i peculiaritats davant d’un monstre com és la Unió Europea, amb interessos molt allunyats als que hi ha a Andorra i amb filosofies de creixement que tampoc s’ajusten al nostre model econòmic i social. I realment importa tan poc el que pensem els ciutadans, que ens fa dubtar de tot i perdre la confiança. I quan la població perd la confiança hauria de preocupar molt, però no crec que els faci reflexionar.