El gat de Springfield

El pròxim 5 de novembre, els ciutadans americans, o almenys aquests que es dignaran a votar, s’hauran de pronunciar. Els hi tocarà elegir el seu nou President o Presidenta. A data d’avui, el resultat és encara força incert, entre altres motius, pel sistema electoral emprat. Aquesta constatació pot sorprendre, però és així. Tot i les seves extravagàncies, el magnat Trump continua comptant amb el suport d’una part important de la població, que és, no obstant això, fonamentalment reticent i oposada a les seves maneres de fer desvetllades per nombrosos procediments judicials i articles de premsa. Prova doncs, una vegada més, que, per alguns que no dissimulen el seu conservadorisme més ranci, el fi justifica els mitjans, siguin quins siguin. De l’altra banda, la candidata demòcrata continua la seva campanya, menyspreant del tot els innumerables atacs que estan rebent, en particular gràcies a l’anonimat i a la manipulació que facilita internet. Així, s’ha limitat a somriure, amb una certa gràcia, davant de les enormitats que continua difonent el seu oponent. A aquest efecte, és il·lustrativa contemplar la seva reacció, en el moment en que el republicà intentava, durant l’únic debat, acreditar, la fabulosa innocentada, segons la qual els immigrants haitians a Springfield es dedicarien a menjar els animals de companyia. Mistificació que s’ha difós gràcies al poc o nul control de la xarxa X (abans TWITTER) i que, amb una descarada mala fe, Trump utilitza per convèncer als seus electors de la maldat dels immigrants. Cosa bastant surrealista, en un país que ha nascut i s’ha enfortit de la immigració.

Ara bé, en el cas que Harris sigui finalment designada pels grans electors, aquesta elecció constituirà un missatge potent de la primera economia mundial. I és divertit imaginar la cara dels talibans a Afganistan, al comprovar que una dona ostentarà les regnes dels Estats Units. A més a més, podem esperar que aquest missatge servirà també per a millorar la condició de les dones, que, en molts llocs del nostre planeta, continua sent dramàtica. Però res no està jugat i s’haurà doncs d’esperar el dia 5 per celebrar una victòria o deplorar una derrota. La última paraula la tindrà l’elector.