Hores extres o nova esclavitud

És habitual que al Consell Econòmic i Social els representants de patronals i sindicats no es posin d’acord a l’hora de decidir sobre l’augment dels salaris. Mai no s’ha volgut afavorir la negociació col·lectiva i encara no tenim, per exemple, un salari mínim equivalent al 60% del salari mitjà, ni en general una legislació laboral i social mereixedora de l’aprovació del Consell d’Europa.

No és estrany que la proposta de la Confederació Empresarial Andorrana de permetre als temporers fer hores extres en altres sectors hagi tingut tan bona acceptació de quasi tot l’arc parlamentari, excepte del Grup Socialdemòcrata, que ja ha demanat explicacions. La realitat, potser ignorada o potser silenciada per la majoria, és que molts assalariats no només fan hores extres, sinó també pluriocupació per arribar a final de mes o optar al reagrupament familiar. Els que s’alineen amb la CEA diuen que la mesura pensada per al personal temporer és positiva perquè interessa tant empresaris com assalariats. Potser els treballadors estarien més interessats a tenir un salari digne que els permeti viure sense angoixes i sense haver de fer encara més hores extres, o fins i tot voldrien descansar quan toca i dedicar-se temps a si mateixos i a la família, però això no es planteja.

Ja és hora de reconèixer quin és el partit que vol un país millor on es redueixin les desigualtats; on s’estableixi una fiscalitat justa per tenir serveis sanitaris, educatius i socials de qualitat; on es prioritzin els drets humans i es preservi l’equilibri urbanístic, ambiental i cultural. Cal aclarir qui ha defensat des del primer minut que s’apugin les pensions de tothom que ha cotitzat a Andorra sense discriminació, i qui vol recuperar el benestar per a la classe mitjana i treballadora. És el Partit Socialdemòcrata. La resta només fa servir la política per sostenir interessos econòmics particulars amb falsos arguments perquè no canviï res, aprovant mesures injustes i discriminatòries com l’augment desigual de les pensions, l’explotació de mà d’obra barata o la gestió de l’habitatge i la construcció com a negocis.