Attrezzo

D’entre les fotos que més repulsió em generen de totes les que ens trobem per aquí i per allà, m’enerven especialment les dels turistes i pseudocooperants que es retraten amb una decoració de fons feta de persones que compleixin el triple requisit de demostrar com de lluny he viatjat, com de necessitades estan les persones que he anat a ajudar i com n’arribo a ser de bona persona. Fotos que es podrien titular Retrat d’una persona supersupersolidària amb un pobret negret famolenc a coll o Aquí ajudant tota aquesta pobra gent, però que és feliç amb lo poc que tenen. #lliçonsdevida. Fàstic màxim, vaja. Zoos humans vibes. Fotos que deshumanitzen les persones que hi surten de fons, que les converteix en un producte, en attrezzo, en filtre d’Instagram, una decoració interessant i útil per al teu storytelling. Ras i curt, una altra forma d’explotació: us robo la vostra imatge per millorar la meva.

Això, que és molt evident en fotos de turistes a la cacera d’un toc exòtic, també es dona amb una part important de les imatges de la comunicació corporativa dels partits. Abans, el que feien els polítics ho explicaven d’altres: periodistes que s’ho miraven des de fora. Després, van venir els gabinets de comunicació i una mica més tard la dictadura de les imatges. El resultat actual és que bona part del que comuniquen els partits són fotos de candidats o de representants aquí i allà. I en molts casos, l’attrezzo, el decorat de fons, són uns padrins –si és la festa magna–, uns joves –si és el Saló del videojoc– i anar fent. Perquè en una foto amb padrins de fons, el candidat hi queda molt millor. El fa més humà, el fa més proper, el connecta a aquella temàtica sense necessitat de fer cap proposta concreta d’aquells que li fan d’attrezzo, de filtre d’insta. Que és útil, ja ho entenc. Però només per a qui ho explota. De nou, és apropiació, és deshumanització. És transformar padrins en decorat. És utilitzar la imatge d’altres per millorar la teva.

I ei, mai tant. Vist amb mirada llarga, som nous en això de la comunicació i és normal que no l’encertem a la primera. Us ho diu algú que ve d’un gremi –el de l’Antropologia– que ara és expert a detectar aquestes coses però que va ser còmplice del colonialisme i de tots els ismes perversos fins fa quatre dies. Però rumiem-hi. Podem fer-ho molt millor.