Les ajudes al lloguer
La relació entre els preus de l’habitatge i els ingressos es deteriora arreu del món i dificulta tant la compra com el lloguer a amplis sectors de la societat. Les mesures pal·liatives dels governs no donen els resultats esperats i els preus segueixen a l’alça. La inversió en habitatge s’ha vist afavorida per l’elevada rendibilitat, en relació amb altres tipus d’inversions alternatives. El Col·legi de Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), en un estudi sobre el comportament del mercat durant el primer semestre d’enguany, ressalta que la situació no millora. El 94% de l’oferta està destinat a la venda, amb un preu del metre quadrat que ha assolit el màxim històric, amb 5.419 euros; les operacions més habituals són de mig milió d’euros, però poden arribar al milió en la majoria de les parròquies. L’oferta de lloguer és tan sols del 6%, amb un preu mitjà per metre quadrat de 22,3 euros. En la presentació dels resultats de l’estudi, fins i tot, es va posar èmfasi que l’habitatge hauria de ser més accessible per evitar que el preu sobrepassi els salaris i generi un efecte d’expulsió.
El problema de l’habitatge es manifesta en les nombroses consultes efectuades a l’Institut Nacional de l’Habitatge, més d’un miler segons informes de l’organisme. Les preguntes més freqüents són les relacionades amb l’habitatge a preu assequible, l’habitatge de protecció pública, l’actualització dels contractes de lloguer i els requisits necessaris per sol·licitar els ajuts al lloguer. Més de la meitat de les persones que consulten, el 54%, són llogaters, el 27% són immobiliàries i gestories i el 19% restant propietaris d’edificis o d’habitatges.
Les ajudes al lloguer han augmentat per passar de 593, l’any 2010, amb una dotació de 2 milions d’euros, fins a les 1.445 de 2023, amb 3,5 milions. En el repartiment s’observa que els andorrans, amb un 46% de la població, reben el 30% de les ajudes, mentre que els espanyols, amb una participació del 24%, obtenen el 32% de les aportacions, i als portuguesos, amb un 10% del cens, se’ls atorga el 20%. Això evidencia que una part dels nacionals andorrans pateixen problemes econòmics, tot i que menys que els espanyols i portuguesos. L’època en què ser andorrà era un avantatge polític i econòmic ha passat a la història.