Els Brics i l’ONU
De la cimera dels països que formen els BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) –i ara uns trenta–, reunits la passada setmana a la ciutat russa de Kazan, he tornat a la reunió de l’Assemblea General de l’ONU del mes passat. Potser sí que els BRICS volen complementar l’ONU, i per aquesta raó hi ha assistit el seu secretari general, António Guterres. El cert, però, és que volen ser l’alternativa als països més industrialitzats de l’avui G7.
El mes passat l’Assemblea de l’ONU va debatre i aprovar el Pacte per al Futur, un llarg document on es fixen els objectius i accions per als propers anys. Sí, però, en el món global on vivim, tot plegat fa un sentiment d’impotència i una molt sentida manca de governança mundial. Es creia que l’amarga experiència de la Societat de Nacions i la voluntat d’estructurar el món després de la II Guerra Mundial donaria lloc a una organització internacional totalment nova, abandonant la regla de la unanimitat que havia prevalgut com a tesi fonamental en la Societat de Nacions. L’ONU neix, des de la Carta de San Francisco de 1945, amb el propòsit primer i principal de mantenir la pau i la seguretat internacionals. Si aquest fou l’objectiu, per què no intervé ara? Per què no proposa solucions en la cinquantena llarga de conflictes bèl·lics d’avui, entre majors i menors, entre actius i somorts? Què impedeix dur a terme la seva raó fundacional i la realització de les seves resolucions vinculants? L’ONU és avui un organisme impotent i inoperant. La seva causa, una vegada més, com en la Societat de Nacions, n’és ara l’expressió eufèmica “la unanimitat de les 5 grans potències”, com la Carta descriu les votacions dels 15 membres del Consell de Seguretat, quan les votacions no són sobre qüestions de procediment. Ras i curt, “el dret de veto” dels 5 permanents. Estem encara a la Conferència de Ialta quan Roosevelt, Stalin i Churchill ho van decidir secretament, abans de comunicar-ho a França i a la Xina. Avui l’ús del dret de veto és injust i d’un temps ja superat. La comunitat internacional ha d’encarar el repte de debatre i canviar les normes de funcionament del Consell de Seguretat. Aquest repte ha de ser prioritari en el Pacte per al Futur.