En el mateix moment!

Recentment, en el decurs d’un sopar, en un excel·lent restaurant d’Encamp, vaig poder compartir amb un gran amic meu, d’una cultura política i filosòfica extensa, una llarga conversa sobre l’afebliment de les diferents ideologies històriques en les societats modernes. El meu comensal relativitzava que aquesta constatació no era del tot objectiva, atès que és innegable que les idees d’extrema dreta han recuperat empenta els últims anys, després del daltabaix merescut que havien conegut des del final de la Segona Guerra Mundial. Tot i això, convergia amb la idea que els corrents ideològics tradicionals s’havien anat aigualint davant, entre altres, les imposicions de les polítiques econòmiques globalitzades. En efecte, poca diferència es pot notar en la gestió dels afers públics, que siguin portada per un govern qualificat d’esquerra o per un de dreta. D’aquí davallen les coalicions que dirigeixen alguns països del nord d’Europa. Segons ell, ja hem abandonat l’època de les ideologies excloents i frontalment oposades i l’activitat política, per tant, ha de tenir en compte, en el mateix moment, aquests diferents corrents, per ser eficient. No dissimularé que davant aquesta expressió, “en el mateix moment”, no vaig poder amagar un somriure irònic. Era còpia conforme de l’expressió utilitzada repetides vegades pel president francès. Ara bé, el meu amic no va dubtar a complementar el seu raonament, informant-me que aquest concepte no era nou i havia estat teoritzat, fa anys, pel més important dels filòsofs polonesos, Leszek Kolakowski. Considerava que, perquè la gestió pública sigui conforme a l’interès general, era obligat inspirar-se tant del corrent conservador, com del liberal, però també del socialista. Per ell, el conservador defensa els valors del passat, i s’han de preservar. De la seva banda, el liberal té com a bandera la llibertat en tots els àmbits, i no es pot menysprear, i finalment el socialista recorda que la intervenció de l’Estat és imprescindible en matèria educativa i social. Per tant, Kolakowski arriba a la conclusió que aquestes diferents tradicions s’han de conjuminar per aconseguir un equilibri propici al desenvolupament harmoniós de la societat.