Argentins

Vaig néixer a l’Argentina però més de la meitat de la meva vida productiva –o laboral, o com sigui– la vaig fer aquí. De fet, m’he desenvolupat com a professional a Andorra, hi he creat una empresa –on avui treballem 4 andorrans– i he format una família andorrana. De fet, avui em considero plenament i orgullosament andorrà, no només pel passaport, sinó per l’arrelament i la integració en aquesta societat que m’ha acollit. Mentre llegeixo diàriament els articles que relaten l’arribada d’argentins per aquesta temporada d’hivern, giro la mirada enrere i crec no recordar en aquells anys la xenofòbia que avui escampa en comentaris (anònims, òbviament), amb una barreja d’ignorància i ressentiment contra aquells que, simplement, arriben per buscar un lloc de treball, la majoria de curta durada. Aquesta xenofòbia, que dubto molt que surti majoritàriament d’andorrans, carregada de prejudicis i hostilitat, apel·la a arguments tan febles com que no parlen català, un idioma que amb motivació tots sabem que es pot aprendre sense problemes, que falsifiquen currículums, un fet que un món interconnectat i digital diria que té un risc mínim o que treballen per menys diners. Això és el mercat, amics, però crec que seria més intel·ligent assenyalar amb el dit aquells que estan romantitzant d’una manera insultant la pluriocupació, a contracorrent dels països avançats d’Europa, aprofitant desequilibris estructurals més profunds en el nostre mercat laboral, en comptes de carregar contra els immigrants, que no deixen de ser l’esglaó més feble de la cadena, de la qual també sou part. En èpoques de crisi, les misèries humanes es deixen veure sense rubor, i en aquests temps presents, a la vora d’una revolució laboral sense precedents que destruirà llocs de treballs i canviarà el món tal com el coneixem, apareix al nostre país “la guerra de pobres contra pobres”, un patró recurrent en temps d’incertesa. Així les coses, lamento molt que a Andorra es comenci a veure aquest fenomen, més propi de països postergats com ara l’Argentina mateixa, governada avui per un sociòpata autòcrata que està pervertint les institucions com a resposta a vint anys de populisme, que d’una nació del Primer Món com és la nostra, nació que en l’alternança política pot presumir de consagrar un veritable estat de dret i que històricament ha acollit la diversitat amb generositat.