Dubtes

Aquesta setmana m’ha costat escriure. No en sé la raó. Em sento insegur. De Jaume Cabré, pallarès de cor, vaig aprendre que escriure és dubtar. Es això. El dubte. No el metòdic, no. Decidir sobre què escric, repensar el motiu, el mòbil, l’assumpte. En tot cas, ara poca cosa, segons aquell proverbi xinès: profunds dubtes, profunda saviesa; petits dubtes, poca saviesa. Començo.

La tragèdia de València i la lentitud de resposta de la política pública. Aquest Estat espanyol de les autonomies, un híbrid, ni central ni federal, que segons com, quan i amb qui va amb gasolina, i segons com, quan i amb qui va amb electricitat, té serioses dificultats per servir aquell cèlebre café para todos. Més enllà de la incompetència, negligència, contradiccions i mentides, i de la permanent crispació i emprenyament, que tots veiem, en casos d’extrema urgència com l’actual, el model del sistema espanyol de govern multinivell no ajuda gens. Manquen espais d’articulació, de coordinació i cooperació per ser ràpidament eficaços en la gestió de les respostes. L’eterna qüestió de l’estructura de competències, sí, però mort qui t’ha mort? Caldrà reformar la Constitució i... serenor. Continuo.

I què dir de la golejada de Trump, el gran lector i explotador de la debilitat, la queixa i la decadència? El diari El País a Ideas, dos dies abans dels gols, li dedicava un llarg article amb la preocupant pregunta de si Trump era un feixista. L’historiador nord-americà Robert Paxton, expert en la França de Vichy i molt llegit per la meva generació durant la guerra de Vietnam i el Maig del 68, respon dient que avui el trumpisme té una base social molt sòlida, més sòlida que no tenia ni Hitler ni Mussolini. Caldrà tornar a Anatomía del fascismo, el seu llibre canònic per reubicar-ne el marc. Fa anys que vaig i vinc d’aquells feliços anys 20 del passat segle als nostres feliços anys d’ara i s’assemblen molt. Dos dies després dels gols vaig llegir l’article de Jaume Bartumeu al diari La Mañana de Lleida amb el títol L’amenaça del despotisme. Hi estic d’acord. La democràcia pot degenerar en despotisme, allà i a Europa.

Continuaré un altre dia. Tindrem temps. Per altra part, també tinc dubtes pel que fa al fons.