Víctimes subsidiàries

Aquesta setmana ha sacsejat el país el cas de la nena laurediana morta a Coll de Nargó presumptament en mans de la seva mare. És un fet horrible, un filicidi, que s’agreuja més si s’escora dins de l’entorn de protecció que ha de ser la família. El cas es pot mirar des de diferents angles, però jo no em puc treure del cap l’escenari profundament desconcertant i dolorós en què deixa els familiars i, sobretot, els més directes: els avis de la nena.

Dic “escenari desconcertant i dolorós”, tot i que no soc capaç d’imaginar-me pel que deuen estar passant i passaran. El dol que han de fer és immens, i l’ajuda que necessitaran, segurament també. Són víctimes subsidiàries del crim per tenir relació de parentiu amb la víctima i, alhora, tenen la condició de ser els pares de la presumpta assassina o homicida –la intencionalitat decidirà cap a on tomben els fets.

Vull incidir també en l’opinió pública. He llegit molts comentaris crítics els darrers dies en les diverses notícies publicades sobre el cas pel tractament dels fets. Bé, en qualsevol cas, la deontologia periodística fa èmfasi en la necessitat de la presumpció d’innocència, encara que per culpa de molts companys de professió en diversitat de casuístiques diferents aquesta es dilueixi sobre la mateixa tinta del paper. Arribats a aquest punt, només puc manifestar el meu rebuig a aquells que enfoquen la tràgica mort i el tractament als mitjans amb un biaix ideològic i/o de gènere. Són els mateixos que ni jutjarien la mare –ni el seu estat mental perquè, per molt que els pesi, sí que és un atenuant– i que la castigarien amb la forca, un ull per ull de manual. Bé, per sort hem avançat en el temps i aquests són una minoria.

Dit això, no vull perdre de vista la voluntat d’aquest escrit. Ha de prevaldre l’escalf a tots els familiars, ja que malauradament aquest cas els perseguirà la resta de la seva vida, i a tots aquells que van conèixer la petita. Als seus amics i companys, que els costarà assumir un fet d’aquestes dimensions –si als adults ja ens passa, no vull imaginar als més menuts. A tots ells, i a la societat andorrana, molta força.