De l’Atlàntic

A primera hora passo per l’edifici administratiu de l’Obac i m’és impossible no fixar-me en la cua que regalima de l’interior dels despatxos del Servei d’Immigració. A través dels vidres mig enllorats es veu una oficina que sembla un vagó de metro en hora punta mentre a fora, amb resignació, un mate i una conversa prima esperen els que saben que encara trigaran una hora llarga a arribar al purgatori del vestíbul. La gelor del matí fa que el baf de les paraules s’arrapi a les faccions americanes com bromalls atrapats sota les caputxes. Faig via cap a Andorra la Vella i abans d’arribar-hi em creuo a la vorera amb un jove d’uns trenta anys que ve en sentit contrari. Fa un moment ha mirat el mòbil i després ha aixecat el cap buscant alguna indicació, sense trobar-la. M’atura en un castellà correctíssim. Du posat un anorac nou, però massa prim, i una motxilla mitjana amb allò essencial: cartera, passaport i una tona d’esperança. Em demana on és el Servei d’Immigració i l’acompanyo fins a una cantonada on de lluny es veu l’edifici de l’Obac. El jove s’ha mostrat summament agraït, fins al punt que m’ha commogut. Potser era la primera persona a qui demanava ajuda, després d’una estona de deambular perdut? Potser era la primera persona d’Andorra amb qui ha parlat? L’observo com s’allunya en la bona direcció mentre passa pel costat d’uns operaris del Comú que comencen a instal·lar els llums de Nadal. Imagino que el noi acaba de baixar de l’autobús a l’estació, devia aterrar al Prat de matinada, potser va enlairar-se de l’altre costat de l’Atlàntic ahir i després de sobrevolar mig planeta arriba a les nostres valls gebrades sol, amb l’única referència d’uns coneguts d’un cosí amb qui mirarà de contactar quan tingui wifi. Més tard faig un cafè i al Diari digital llegeixo la notícia de l’arribada dels argentins, molts dels quals venen sense contracte de treball ni lloc on allotjar-se. El més trist, però, són la seixantena de comentaris xenòfobs, classistes, simplistes i maleducats, que deixen un rastre de pudor darrere la notícia. Després ens sorprenem que als Estats Units hagi guanyat Trump? De l’altre costat de l’Atlàntic ens arriba molta porqueria i no són precisament els temporers que venen a guanyar-se la vida treballant.