Andorra i la dana
El 7 i 8 de novembre del 1982 Andorra va viure una tragèdia sense precedents: les fortes precipitacions van fer créixer el riu Valira amb tanta força que va inundar bona part del país i va causar la mort de dotze persones. Són records dolorosos que ressorgeixen cada any quan arriben les dates del 7 i 8 de novembre, però que aquest 2024 possiblement ho han fet amb més intensitat, ja que han coincidit en el temps amb una altra catàstrofe natural difícil d’imaginar als temps actuals: la dana a València.
Andorra ja és de per si una societat solidària, però la similitud dels dos fets, malgrat que els aiguats d’Andorra no van ser causats per una dana, han contribuït a potenciar encara més aquesta virtut nostra. Des del moment que vam ser conscients de la magnitud de la situació i les seves conseqüències, les accions per ajudar el poble valencià no han cessat i ara, tres setmanes després, encara són intenses. S’hi han implicat les administracions, enviant material i partides econòmiques; cossos especials, entitats, associacions i empreses han organitzat recollides d’aliments, productes i medicaments, per als ciutadans, però també per als animals afectats per la dana. Així mateix, diferents col·lectius han impulsat actes per recol·lectar diners, els centres escolars han fet partícips els més joves en la causa solidària; i també ciutadans s’hi ha implicat a títol individual. Sigui des d’aquí al país o desplaçant-se a les poblacions afectades, per fer el transport dels productes, netejar cases i carrers. Aquí cal destacar el paper dels joves, que han aprofitat el cap de setmana llarg o fins i tot s’han agafat dies de vacances a la feina per ajudar en el que fos falta.
En qualsevol cas, tothom ha posat el seu gra de sorra per pal·liar el dolor que la dana ha causat i per ajudar les famílies perquè puguin recuperar, al més aviat possible, una mica de normalitat.
Crec que, com a societat, n’hem d’estar orgullosos. De tota aquesta tragèdia i cúmul de males notícies almenys en podem extreure la capacitat humana de sacrificar-se de manera altruista, d’estar al costat de persones que no coneixem, però que podríem ser nosaltres. Com ens va tocar fa 42 anys.