El silenci fa més densos els records
L’11 de novembre es van complir 21 anys de l’adeu de l’entranyable poeta de Roda. Tinc a la tauleta de nit el llibre que n’agrupa l’obra completa. Diàriament, abans dedeixar-me vèncer pel son, sento la necessitat fer-ne un tast.
Només tenia 19 primaveres, quan emmalaltí de tuberculosi i restà enllitat un any. Se li va fer etern. En feia tres que havia publicat el seu primer escrit. Allí ja traspuava un estil i un sentiment de fondària immensa.
Just abans de complir els 40 li diagnosticaren una feixuga esclerosi múltiple. Cinc anys després es va veure obligat a agafar la invalidesa absoluta. A poc a poc va assolir la condició del poeta català més llegit. Tothom qui el coneix resta embadalit i impactat. Amb raó, perquè parla amb i des del cor.
Justament el mes de novembre, en què recordem especialment els difunts, la riquesa del seu Llibre d’absències sedueix i engresca qualsevol lector. Àdhuc, els no-creients. Referir-se a la tardor de la vida dessota un prisma no pas tètric i allunyat de tons de negror esperona i conforta l’ànima: “Senzillament parlem de tu, de com ens vas deixar, del sofriment lentíssim que va anar marfonent-te / És vivint que puc pensar-te i fer-te créixer amb mi... Fins que el silenci m’engoleixi com t’ha engolit per sempre / Si mor –i havent de morir– serà de cansament. I aleshores la nit n’engolirà les restes. Al fons del pou hi haurà, com sempre, estrelles”…
Ens cal moltíssima més gent amb el seu perfil. La vida té un altre color. Un sentit plenament esperançat. “Alliberem les barques de tanta corda inútil. Hi ha grans rius que ens esperen / El dolor no crema ni resseca. En el silenci, hi trobes l’harmonia que semblava trencada ja per sempre. Deserta el fosc, surt a la llum i viu”.
En la dinàmica d’un món convuls i sorollós, és bo i just establir moments de pausa. Respirar i escoltar el silenci: “Un dia qualsevol foradaré la terra i em faré un clot profund, perquè la mort m’arreplegui dempeus, reptador i temerari. Suportaré tossudament la pluja i arrelaré en el fang de mi mateix”.
Quanta fondària aporta el nucli del seu pensament! Fem per tal que ens embolcalli. Esdevindrà una eina de treball força efectiva de cara a assumir que la mort forma part de la vida.