Aritmètica i geometria
Avui té lloc a l’Eurocambra d’Estrasburg la votació final de tot el Col·legi de Comissaris de la nova Comissió Europea. Així espero que sigui en el moment que escric aquesta columna. Es desbloqueja i desencalla així l’acord de formació de la Comissió que van negociar populars, socialdemòcrates, liberals i verds després dels comicis al Parlament Europeu. Ja vaig escriure en aquell moment que, tot i el canvi de tendència, les sumes donaven i podria continuar la gran coalició europeista. Sí, però ja ho heu vist aquests dies. Embolica que fa fort, encara que es faci un ridícul majúscul! Més l’aritmètica simple ja no és suficient per fer sumes i majories en aquest ecosistema polític i mediàtic d’oligarquia tecnollibertària, “d’èxit internacional del cretinisme polític”, segons l’encertada expressió del catedràtic de Polítiques Ignacio Sánchez-Cuenca. Som aquí, en un canvi de cicle. Nous temps. O no tan nous, ja que els historiadors ens diuen que en els últims 10 segles els grans canvis sempre s’han produït a la dècada dels anys vint.
L’aritmètica i la geometria. El Partit Popular Europeu (PPE) ja fa dies que defensa que l’aritmètica del Parlament Europeu va canviar en les últimes eleccions del juny passat, decantant-se ara cap al seu extrem dret. Cert, corcant així l’històric equilibri, fins als nostres dies, entre la democràcia cristiana i la socialdemocràcia. Potser –així ho crec– aquesta actual majoria europeista del nou Parlament Europeu viu els últims moments, l’última legislatura, davant l’impuls i el batzac ultraconservador i euroescèptic. Fa dies que Weber –no el Max, sinó el Manfred, president del PPE– trafica a tort i a dret per trobar una majoria alternativa a l’actual i passar així de l’actual aritmètica parlamentària a una geometria variable per tenir d’aquesta manera les mans lliures per pactar amb la ultradreta, trencant-ne el cordó sanitari, el tallafoc. A la vegada el polític bavarès Manfred Weber intenta blanquejar les formacions d’ultradreta, proscrites fins fa poc.
Ja som aquí. De moment en una geometria de majories variables. D’aquí un temps en una nova majoria estable. Canvi d’agulles a fi que el tren canviï de via atribuint-li una nova direcció.