Boira mental

Tot allò que envolta l’acord d’associació genera una mena de boira mental que costa arribar a entendre.

No podem negar que l’acord d’associació és possiblement el repte més important que Andorra ha d’afrontar, perquè definirà quin és l’escenari econòmic futur.

Fa anys que es negocia. Potser massa anys. I el temps, en aquest cas, no va a favor de l’acord.

Cada cop que els terminis s’allarguen per una raó o una altra, fa augmentar la desconfiança de la ciutadania. Cada cop costa més veure’n els avantatges, i els dubtes i les pèrdues es fan més potents.

El fet que els terminis inicialment previstos per a la finalització de la revisió jurídica de l’acord d’associació s’hagin allargat, per molt que es vulgui dir, no sembla un bon senyal.

I si realment és un procediment previst i habitual en la revisió d’aquest tipus de textos, no se n’hauria d’haver informat amb anterioritat?

Tampoc hi ajuda que els mateixos membres del pacte d’estat enviïn missatges contradictoris com que les persones que han negociat no tenen la preparació tècnica ni l’experiència política suficients per gestionar l’aplicació de l’acord.

I la pregunta és la següent: aleshores, si no tenen la preparació necessària, com poden haver negociat el millor acord per a Andorra?

Tampoc hi ajuda veure com sectors econòmics com l’immobiliari, amb un fort impacte sobre Andorra i el seu territori, anuncien que amb l’acord d’associació pot augmentar l’entrada de nous agents immobiliaris europeus amb estructures més competitives i potents que segur que provocaran més creixement urbanístic per potenciar els seus propis negocis.

I per afegir la guinda al pastís, els grups de l’oposició en gran majoria es mostren contraris al text negociat, i un dels que donen suport a Govern, a les seves files donen llibertat de vot. I en la defensa aferrissada del negociat trobem només el cap de Govern i el secretari d’Estat, i la resta del Govern, com si amb ells no anés el tema.

En conjunt, un escenari que dia que passa empitjora per aconseguir un vot favorable de la ciutadania. Cada cop es dona més temps a veure’n les febleses, i s’esvaeix tot allò que podria ser favorable, si realment ho és.