Dificultats

El cost de la vida a Andorra ha augmentat molts en els darrers anys, fet que provoca grans dificultats per a la majoria de la població i, sobretot, per a molts joves que desitgen establir-se, retornar i/o desenvolupar el seu projecte de vida al Principat. Com sabeu, un dels factors que contribueixen a aquest increment del cost de vida és l’elevat preu de l’habitatge. La limitació de sòl urbanitzable i la gran demanda que viu el país en les darreres èpoques han fet que els preus de lloguer hagin pujat de manera considerable i un dels col·lectius més afectats som els joves, ja que moltes vegades ens trobem obligats a compartir pis perquè els salaris no creixen al mateix ritme que els preus i ni tan sols tenim l’oportunitat d’optar a una independència econòmica.

Andorra ofereix oportunitats laborals en diversos sectors, és cert, però els sous no són suficients per cobrir les despeses mensuals i ens trobem amb contractes i/o condicions laborals que no són estables, fet que ens genera inseguretat i incertesa de cara al nostre futur. Ens diuen que som la generació de vidre –ja heu vist que no és així amb exemples com l’actuació dels joves durant els aiguats a València–, que les nostres prioritats són supèrflues i que hem de tenir fills. Però com? Amb quins recursos? Amb quines condicions?

El sistema educatiu que tenim és envejable –quants països coneixeu que ofereixin a la seva població la possibilitat d’escollir entre tres o quatre models d’ensenyament?–, però ens trobem amb el problema que les oportunitats de formació i d’especialitzacions són limitades i hem de traslladar-nos fora del país per poder estudiar i iniciar-nos en el món laboral en allò que ens agrada. I el problema és que el talent, malauradament, no retorna per l’alt cost de vida que suposa viure a Andorra.

I com ho podem resoldre tot això? Doncs aquest és un dels debats que des de la JSA volem tenir amb tu. Com podem fer front al preu de l’habitatge, a les oportunitats laborals, al retorn del nostre talent, i a les dificultats econòmiques que obliguen molts joves –i no tan joves– a haver de buscar alternatives fora d’Andorra o de demanar ajuda a familiars, tot i no desitjar fer-ho.