Sistemes a prova de crisis

Hi ha aquella història dels avions de guerra que tornaven foradats per tot arreu, segur que l’heu sentida més d’un cop. Va d’unes màquines voladores ben atrotinades, abonyegades en zones sensibles i d’un primer impuls, instintiu, per reforçar-les per fer-les menys vulnerables als atacs dels altres. Algú, però, s’ho va mirar amb una mica més de calma i va dir que reforçar els avions era una gran idea, però que calia reforçar-los justament allà on no havien estat atacats. L’argument, d’entrada, és contraintuïtiu, però és d’una senzillesa espaterrant: l’evidència que tenien davant dels seus nassos als hangars mostrava que els avions impactats als llocs on aquells avions havien estat impactats no els havia fet caure. Havien pogut tornar. Allà on s’havien d’introduir millores era allà on aquelles màquines no tenien cap forat ni cap bony perquè la vulnerabilitat d’aquells punts podria ser la que havia estat fatal per als avions que havien caigut en combat.

El cas és que això que ens passa amb els avions (i també amb les persones: veiem líders forts en persones vulnerables; veiem homes forts que es desmunten amb un refredat i dones febles que accepten com a una molèstia dolors de gran intensitat) també ens passa amb els estats i amb els sistemes polítics. Tenim una tendència a veure les democràcies com a sistemes febles, en comparació amb les dictadures. Però ens oblidem sempre que el que defineix les democràcies no és la seva capacitat d’imposar consensos, sinó la seva capacitat de resistir dissensos, de resistir la tensió de les fortes discrepàncies, una fortalesa inexistent als règims autoritaris.

Aquests dies hem assistit a dos casos d’estudi en directe molt interessants. A Corea del Sud hi van decretar la llei marcial i a Romania, Putin va fer saltar la banca i va col·locar un aliat seu com a primer a la primera volta de les presidencials. Estats febles!, han sentenciat molts mitjans. I no. Ni de bon tros. Tant en un lloc com a l’altre, els estats han resistit, els sistemes polítics d’un lloc i de l’altre han servit per capejar la situació en un temps rècord, com un sistema immunitari ben eficient. Igual que amb els avions, quan veiem moments de crisi política, podem aprendre moltes més coses mirant-nos la capacitat de resistència en comptes de les vulnerabilitats aparents.