Després del SIMA

No hi ha cap dubte que si hi ha un tema que està polaritzant la població andorrana és el del resultat de l’hipotètic referèndum per la signatura de l’Acord d’Associació amb la Unió Europea i, amb l’objectiu de crear un espai neutral, vam organitzar, amb l’equip de la nostra agència la setmana passada, el 9è simposi SIMA, amb el títol Hola, ad.eu!. Ara que han passat uns dies des de l’esdeveniment, podem extreure una conclusió clara: la població necessita i demana informació. I que aquesta informació sigui objectiva, neutra i ben estructurada, perquè li permeti entendre allò que votarà i les seves conseqüències. Els referèndums són eines complexes i “les carrega el dimoni”. No només redueixen una decisió transcendental a un simple sí o no, sense espai per a matisos, sinó que, en casos com aquest, obliguen els ciutadans a pronunciar-se sobre textos tècnics d’una complexitat que requereixen coneixements jurídics no habituals per ser entesos. Quan la població es veu davant una decisió que no comprèn del tot i que sap que la compromet, la reacció sol ser emocional o, pitjor encara, apàtica. Un exemple el tenim en el referèndum de 2005 sobre la Constitució Europea a Espanya, on la participació va ser la més baixa des del retorn de la democràcia. Durant el SIMA, professionals dels sectors econòmics clau del país van expressar les seves inquietuds. Les opinions es van dividir entre aquells entusiastes amb l’acord i aquells que, amb dubtes, veuen riscos en la “lletra petita” o consideren que seria millor prendre’s més temps per negociar. No obstant això, un punt en comú va quedar palès: tant els defensors com els detractors coincideixen que Andorra necessita un encaix amb la UE. La millor notícia és que Andorra continua valorant el consens i el diàleg. Al SIMA no hi va haver rastre de radicalismes ni de postures aïllacionistes. Encara queda molt camí per recórrer i la campanya del no encara ni ha començat. Tanmateix, és evident que la societat està més dividida que mai i és responsabilitat dels nostres representants evitar que aquesta divisió es converteixi en una fractura insalvable. Ara, més que mai, cal que el debat sobre la relació d’Andorra amb la UE sigui rigorós i respectuós. El futur del país està en joc, per nosaltres, pels nostres fills i pels fills dels nostres fills, i és imprescindible que la decisió que es prengui sigui fruit d’una anàlisi informada i no d’emocions o desconeixement.