La lluita judicial de Vanuatu
Vanuatu, país del qual hem sentit a parlar en relació amb l’afectació que pateix per la pujada del nivell del mar i les destructives tempestes que amb freqüència arrasen l’arxipèlag, protagonitza la major batalla judicial internacional contra el canvi climàtic que amenaça la seva pervivència. Aquest estat sobirà des de 1980, que havia estat sota condomini francobritànic, se situa al Pacífic a 1.750 km a l’est d’Austràlia, amb qui manté forts lligams culturals i econòmics. Algunes de les 83 illes que l’integren no sobrepassen el metre sobre el nivell del mar; hi viuen 320.000 persones repartides en 12.200 quilòmetres quadrats. Aquesta república ha fet arribar una petició al Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) de les Nacions Unides, a través de la seva assemblea general, per aclarir el que diu el dret internacional sobre les obligacions de les nacions respecte al canvi climàtic i forçar accions a escala global.
El TIJ, amb seu a la Haia, recollirà les declaracions de més d’un centenar d’estats per delimitar les obligacions legals dels països a l’hora de lluitar contra el canvi climàtic originat per l’home. Els habitants d’aquestes illes demanen que el dany causat al seu país sigui considerat il·legal i que, en conseqüència, s’apliquin les lleis internacionals per contenir-lo i es delimitin les responsabilitats dels països davant la crisi climàtica. Utilitzar els tribunals per forçar els governs no és nou; fa menys d’un any, el Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, va condemnar el Govern suís per incomplir els objectius de reducció d’emissions d’efecte hivernacle. Un grup de dones, de més de setanta anys, va demostrar que el seu país no feia prou per lluitar contra el canvi climàtic. Van guanyar la demanda, però van trigar vuit anys i van haver d’aguantar molts improperis.
Al Tribunal de l’ONU també hauran de declarar la Xina i els Estats Units, principals emissors de gasos d’efecte hivernacle. Malgrat que les opinions del TIJ no són vinculants, tenen pes polític; per això Aràbia Saudita pressiona perquè tot acabi en un no res. Un cop més, els estats que més contaminen són els que més promouen l’ús de combustibles fòssils i incompleixen els acords de París. Les amenaces no són teòriques sinó una realitat.