Temps i debat

A Brussel·les ja ha començat a caminar, encara no fa 15 dies, la nova Comissió Europea. Ha costat, però ja es mou, ja cameja. De fet, fa anys que la governança de la UE és lenta, diuen que per la malenconia. Últimament, però, per la ruptura dels consensos polítics que, ara, pot agreujar els ingents desafiaments que té al davant en aquests pròxims cinc anys. Sempre s’ha dit, i ara és més evident, que Europa està en un moment crucial: o pren el seu destí en les seves pròpies mans –aquell clavat, inequívoc i indefugible Europa first del comissari europeu francès Stéphane Séjourné– o s’enfonsa, és marginada o esclata, com deia el novel·lista Amin Maalouf la setmana passada a Barcelona en rebre el Premi Internacional Catalunya.

Molt oportuna la visita del nostre cap de Govern a Brussel·les just pocs dies abans que Charles Michel traspassés el càrrec de president del Consell Europeu a l’expremier portuguès António Costa. En aquesta visita, al nostre cap de Govern se li comunicà per part de Maros Sefcovic, vicepresident de la Comissió, l’allargament dels terminis inicialment previstos per a la revisió jurídica del text de l’acord d’associació, així com la resposta dels 27 estats membres de la Unió de si l’acord és mixt o no. Lentitud en la presa de decisions, marca de la casa. Tanmateix, aquest funcionament lent de la Comissió –al ralentí ara per ser inici de mandat, crisi dels motors, França i Alemanya, i entrada de Trump– li pot anar bé a Andorra. Més enllà de la fragilitat de la nova Comissió, el repetidor Maros Sefcovic, comissari de Comerç, Seguretat Econòmica, Política Duanera, Relacions Institucionals i Transparència, ja ens coneix. Endarrerir la convocatòria de referèndum i la consulta popular de l’acord cap a final del 2025 ens donarà més temps i més condicions de possibilitat. Ja tenim dins de la societat molt moviment, atenció i reflexió sobre l’acord. I publicacions, com la recent del Ceres Europa no és una opció, és una necessitat. Es fan públics els aclariments i els enfosquiments, els pros i els contres. Directes i, també, encreuats, aquells pros dels contres i aquells contres dels pros. Benvingut el temps i el debat... i, és clar, l’equilibri de Nash, benvolgut Jaume.