Jovial

Si mirem cap al rec de l’Obac mentre passegem per Andorra la Vella veiem, com bé sabeu, uns edificis de color groc, blanc i vermell. Els pisos de Jovial. Uns habitatges inaugurats pel govern comunal socialdemòcrata l’any 2009, després de detectar el 2007 que l’habitatge ja començava a ser la principal preocupació de la ciutadania. Sí, el PS vam ser els primers i únics fins a la data a fer quelcom.

Des d’aleshores, l’edifici de Jovial ofereix pisos a baix preu i sempre ha tingut llista d’espera, especialment amb sol·licituds de joves que volen independitzar-se i no poden fer-ho a causa dels baixos sous i els preus summament inflats dels habitatges. Una llista d’espera que cada vegada és més llarga perquè no s’han fet polítiques d’habitatge, ja que els governs posteriors no han apostat per la ciutadania, sinó pel benefici de les grans riqueses.

Lamentablement, 17 anys després no tenim alternatives a Jovial. El Govern ha posat a disposició de la ciutadania 15 pisos a “preu assequible” al Pas de la Casa, en una zona on ni tan sols arriba el transport públic, a diferència de la ubicació estratègica dels pisos de Jovial: cèntrica i ben comunicada amb comerços, escoles, etcètera. Uns pisos que, a diferència dels de la localitat encampadana, eren nous.

Siguem realistes, el gros de la població treballa a les parròquies centrals. No era millor prioritzar pisos a zones més habitades com la capital –com ara es farà amb els 27 de l’hotel Àrtic–, Escaldes-Engordany, Encamp, Sant Julià o la Massana? I sí, en l’àmbit comunal, sobretot a Andorra la Vella, s’estan fent coses amb molt bona pinta. Només cal veure la posada en marxa del programa Reviu –que permetrà rehabilitar pisos buits per posar-los al mercat de lloguer a preu assequible–, la construcció de 50 habitatges a Terra Vella o la col·laboració amb el Govern per als del Cedre.

Senyors i senyores, sense classe mitjana, sense treballadors i treballadores, no es pot tirar endavant. Enviar-nos a viure a la Seu d’Urgell per venir a fer gran un país en el qual no podem ni viure no pot ser una opció com ens volen fer creure. Tots els partits ens hem d’unir per fer polítiques a llarg termini.