Assaig-error

Una conversa entre amics, l’endemà de la feina. S’hi parla de tot i de res, com a les converses que valen la pena. Ara una anècdota divertida, ara un coti, ara un parell de reflexions més profundes, ara demanar una altra birra, ara una referència a la teràpia de l’una, que se’n riu d’un dels seus traumes, ara una altra que s’hi suma i dos més que s’hi afegeixen, fins i tot la nova, que ens acaba de conèixer, fins i tot els nois –comentem això també–, tots compartim penes i esperances entre riures i cerveses, riem molt fort del contrast del quadre de l’un i d’una altra, canviem de tema, hi tornem, ens adonem que a la tele han marcat gol, podries portar unes braves si us plau?

Un pare o una mare que tot el dia fa de taxista, desant i recollint canalla ara al pavelló, ara al centre cultural, ara a l’escola, ara a la botiga perquè comprin el coi de l’amic invisible... I avui què els faig per sopar? El que sigui però ben equilibrat. Verd, verd, fot-li verd, que mengin verd. I demà fruits secs per esmorzar, que avui ja han fet entrepà. La fruita és innegociable. I després ajudar-los a repassar que hagin revisat bé que porten la feina al dia, que assagin per a l’espectacle, que tinguin ben al dia les motxilles (dona més feina que fer-ho tu, però els fa més autònoms).

Una aula. Estan fent projectes que integren diverses competències. Es plantegen preguntes i miren de resoldre-les, buscant informació, discutint alternatives. No sembla que se’n surtin gaire bé, tot sembla molt superficial tot i que en treuen alguna cosa interessant.

Salut mental, pujar fills, fer aprendre. Tres exemples d’àmbits on les nostres societats han experimentat canvis espectaculars els darrers anys, on no ho estem fent de manera perfecta i on fa unes dècades tampoc no ho fèiem bé. Tres exemples d’impaciència. Perquè no l’encertarem a la primera. Potser el preu a pagar per millorar la salut mental, la criança i l’educació és sobrepatologitzar-ho tot, sobreprotegir els fills i destrossar totes les rigideses educatives (fins i tot les que funcionaven) per trobar un altre extrem que no funciona i acabar trobant la clau per fer-ho bé. Amb la salut mental ens hi estem acostant molt (beneïda normalització), amb l’educació som ben lluny, però el procés és el mateix, assaig-error, faríem bé d’acceptar-ho.