Hiperactivitat nadalenca
La llista és llarga i amb prou feines queda una setmana: ja van visitar la fira de santa Llúcia, també van veure l’encesa de llums de Nadal a Encamp i a la Massana; han passat pel poblet de Nadal, esclar, però encara han d’anar a veure el Canillo brilla y el pessebre de Canillo. A més a més, aquest any va prometre als nens que participarien al concurs de pessebres artesanals, però ja no sap d’on traurà el temps. Encara falta el Cagatió i han de passar tant sí com no per L’institucional, el local de La Xarranca al Parc Central: l’associació d’artistes també fa el seu mercat de Nadal i buiden els tallers i ella li va prometre a una amiga pintora que passarien a mirar, sense compromís eh, va dir l’amiga, però li va donar els horaris i va insistir que hi podria trobar peces interessants per decorar el rebedor i bé de preu. També va apuntar els nens al taller infantil Estimat pare Noel, on ensenyen la canalla a escriure una carta original. Espera que no passi com l’any passat, que van dir que no hi havia joguines de nens o de nenes, però, en canvi, als catàlegs, als anuncis i als aparadors tot és blau o rosa. I ella també té deures: en un atac d’optimisme comptant que tindria temps de tot, es va inscriure a un taller de decoració de la taula de Nadal. Això li recorda que encara ha de comprar part del menjar i alguns regals. A més, sap que no pot comptar amb el seu germà i la cunyada, que són uns frescos. Quan al germà li pregunta què li sembla el que poden regalar a la mare, ell diu que sí a tot i es queda tan tranquil, i si algun dia se li acut comprar les postres, se li ha d’agrair durant mesos i encara fa broma en els seus articles! Què s’ha cregut! La sopa de galets, els torrons de Xixona, el salmó fumat de noruega, tot això encara li falta i comença a adonar-se que no tindrà temps d’anar a dues conferències a les quals s’havia proposat assistir: la primera, Un Nadal lliure de gènere, i l’altra Un Nadal en harmonia: emocions, compres i trobades familiars. Doncs ella comença a estar una mica mosca i la cosa tot just acaba de començar, així que quan aparca al garatge, descarrega el cotxe, amaga els paquets al traster i agafa l’ascensor comença a pensar que potser serà ella, i no el tió, qui es cagui en tot aquest Nadal.