El Pare Noel i els Reis Mags

Ens trobem de ple en el període màgic de les cartes. Dirigides, segons escaigui, al Pare Noel o als Reis Mags. Depèn de la cultura familiar dels uns i dels altres. Per cert, habitualment les escriuen els nens amb molta il·lusió. Ara bé, enguany alguns adults es podrien inspirar d’aquest exemple i adreçar-se a aquests famosos, perquè els facilitin algunes idees que permetin esmorteir la greu crisi de l’habitatge per la qual passem. Certament, aquesta situació no concerneix únicament el nostre petit territori. S’estén quasi a tot Europa, sense que, fins ara, s’hagi trobat la solució. Així, un organisme públic acaba de difondre que el preu de la vivenda es va encarir, entre el 2015 i el 2023, un 47,7% a Espanya, un 33,3% a França i a Alemanya un 48,8%. En altres països, com ara Portugal o Estònia, els preus s’han duplicat en el mateix espai de temps. Sembla, per tant, imprescindible articular diverses mesures que es complementen, per facilitar de nou l’accés a l’habitatge. Entre totes aquestes podríem analitzar una nova figura jurídica i econòmica que es comença a desenvolupar a Europa. Els juristes, sempre imaginatius, l’anomenen arrendament real solidari i, per molts aspectes, s’assembla al cens emfitèutic que coneixem. Es tracta de l’adquisició, per part d’un organisme públic, d’uns terrenys, amb un finançament bancari proveït en gran manera per entitats financeres públiques, amb un termini de retorn llarguíssim, fins als 80 anys. Aquest solar s’arrenda per un preu assequible als futurs adquirents de les vivendes que s’aniran construint per part del mateix organisme. Per tant, el comprador només ha de fer front a les despeses relacionades amb la construcció del seu apartament, la qual cosa pot representar un estalvi important del 25% al 30% en relació amb el preu de mercat. I, per evitar una futura especulació, que fa part inherent del tarannà humà, la revenda d’aquests pisos es veu emmarcada en unes condicions estrictes. Així, en unió amb altres mesures, es podria començar a caminar cap a la resolució d’aquesta crisi, que afecta directament les economies familiars. I dic començar, atès que no ens hem d’equivocar: el camí serà llarg i dificultós.