Fum, fum, fum

Ja hi som. Matarem el gall, a la tia Pepa li’n darem un tall i molts de nosaltres abaixarem el ritme uns quants dies. Guanyarem algun quilet però, a canvi, farem dieta informativa. Fa uns anys, no pas tants, el ritme de les notícies baixava en picat durant els estius, els caps de setmana i totes les festes de guardar. Ara, les matinals de ràdio de la temporada regular, dels caps de setmana i dels estius són indistingibles: canvien els col·laboradors, canvien les seccions però la roda informativa de declaracions, contradeclaracions i tertulians fent-la petar com si tot el que passa fos determinant no varia. No ho sé, allò que un dia van batejar com a infotainment m’ho imaginava més gran i més ben fet: al final l’acoblament entre notícies i entreteniment ha consistit en taules de política tothora a la televisió discutint cada dia de les mateixes dèries i de nimietats, i sobretot a cridar molt fort i a dir-la molt grossa que genera tràfic, share o engagement, que diuen els entesos.

Ara que venen dies de dar-li panses i figues al nen de la mare, venen també els únics dies de l’any en què encara es trenca aquesta roda. Sempre pot haver-hi un tsunami, un atemptat gros, una mort sonada o un cunyat pesat a taula, però en general, aquests dies en què el cel és estrellat, són l’últim reducte que ens queda davant del soroll de fons insofrible de les últimes hores i les alertes i les exclusives i les polèmiques, i els mastegots o contramastegots i contracontramastegots.

Aquests dies en què li diem al rabadà si vol venir a Betlem (no són dies, rabadà, fes-me cas), són, de fet, ideals per partida doble pel que fa a la dieta informativa. D’una banda, pel brunzit que deixa de fer soroll per unes hores, com quan tanquem la campana extractora. I, de l’altra, perquè emeten els millors informatius del curs: els resums de l’any. Feu l’exercici: quan els emetin, penseu què trobeu a faltar. No parlo de temes, que segur que se’n deixen, sinó quins detalls trobeu a faltar de cadascun dels temes que expliquen. Si la resposta és “no gaire cosa” vol dir que tota la marejada de perdiu amb què han omplert hores i hores de programació era un farciment que no calia per a res. De fet, si expliquéssim moltes notícies 10 dies després que passessin, les entendríem molt millor. I tot aquell temps (i crispació) que ens estalviaríem. Fum, fum, fum.