Acabant el 2024
En el moment d’escriure aquestes línies, la meva darrera columna del 2024, les notícies que arriben des de Magdeburg, la capital de Saxònia-Anhalt, són devastadores. En aquestes dates assenyalades, en què majoritàriament pensem a retrobar família i amics, costa imaginar, fins que la crua realitat ens cau als peus, que hi hagi persones disposades a sembrar terror i discòrdia, amb tal maldat que pugui resultar inhumà.
Aquest 2024 podem constatar que el ritme frenètic que s’ha instaurat després de la pandèmia –cada cop més llunyana– no només ha vingut per quedar-se, sinó que s’ha intensificat, amb les noves tecnologies que es van implementant a les nostres vides. Tanmateix, aquests avenços estan contribuint, de retruc o de forma intencionada, a una polarització més gran de la societat. Aquesta divisió de les persones en trets antagònics, extrems volguts i oposats, bons i dolents, en definitiva, no crec que beneficiï cap de les societats afectades.
A Andorra, els temes més destacats han estat l’habitatge i l’acord d’associació amb la UE. Sembla que s’ha instaurat la divisió fàcil i irreal d’”especuladors” contra “llogaters” i dels “sí” contra els “no”, cosa que deixa poc espai per a la moderació, els punts intermedis, el debat i la confrontació d’idees, propostes i arguments. La visceralitat impera, especialment a les xarxes, enfront de la racionalitat i serenor, elements necessaris per nodrir un debat com correspon. Al debat, alhora, hi ha de poder participar tothom, ja que és precisament en aquest exercici que es poden respondre amb arguments aquelles teories o solucions que semblen en un inici senzilles, però que venen mancades d’un fons sòlid, el qual només es pot destapar amb fets.
Acabo aquesta columna desitjant que els nostres governants arribin a acords allunyats d’extrems, aplicant la necessària serenor i evitant caure en pràctiques de confrontació i populisme, que són alienes a la política andorrana. Els problemes que afecten Andorra no són ni únics del nostre país ni de fàcil resolució i requereixen grans consensos, sense perdre de vista la voluntat dels governats. Acabo, tot desitjant un molt bon Nadal i un pròsper any nou 2025 a tothom!