Avui és Nadal

Al principi existia qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ell estava amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res no hi ha vingut sense ell. En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la.

Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni. Existia qui és la llum veritable, qui ve al món i il·lumina tots els homes. Era present al món, que per ell ha vingut a l’existència, i el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els que l’han rebut, els que creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu. No han nascut per descendència de sang, ni d’un desig carnal, ni d’un voler humà, sinó de Déu mateix.

Qui és la Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat. Joan dona testimoni d’ell quan proclama: “És aquell de qui jo deia: qui ve després de mi em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.” De la seva plenitud, tots nosaltres n’hem rebut gràcia rere gràcia. La Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist. A Déu, ningú no l’ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.

I fins aquí. Avui és Nadal. He tornat a la infància intentant superar la vergonya de la situació. Era el moment de llegir el poema de Nadal. No era senzill. Calia enfilar-se a la cadira i llegir-lo en veu alta. Després de 70 anys m’he tornat a enfilar a la cadira d’aquesta columna per tornar a dir el poema de Nadal. Un viatge pel temps. És el pròleg de l’evangeli segons Joan, dels darrers anys del segle I, una de les obres més profundes del Nou Testament d’un tarannà polèmic amb el judaisme posterior al segon temple quan les comunitats cristianes vivien ja en un context cultural nou i divers.

Encertat El Roto a El País fa tres dies: “Las luces navideñas no dejan ver la estrella de Belén.”

Bon Nadal!