El terreny d’esports del M. I. Consell

Fins a l’any 1971 no existia cap infraestructura esportiva rellevant a Andorra tret del terreny de Prada Guillemó, situat on ara hi ha la Caixa Andorrana de Seguretat Social, propietat del Sr. Batomeu Rebés, que durant anys el va cedir gratuïtament perquè futbol i rugbi compartissin l’espai per jugar els partits.

En reconeixement d’aquest generós mecenatge, recordo que sense haver demanat res l’FCA li va atorgar el carnet de soci número 1, però no em consta que els successius governs hagin tingut cap altra iniciativa respecte d’aquest particular.

El terreny d’esports del M. I. Consell va ser inaugurat l’any 1971 sota el mandat del síndic Francesc Escudé, iniciant una sèrie d’infraestructures nacionals i comunals que avui cobreixen dificultosament les necessitats d’un país que en aquests 50 anys ha més que quadruplicat la seva població, amb l’increment de gent jove que això suposa.

El terreny del Consell es va inaugurar el maig del 1971 amb un partit de rugbi entre el VPC i la Santboiana, sent l’obertura del VPC Francis Armengol qui va estrenar el marcador, amb un cop de càstig de tres punts.

Simultàniament, el futbol va compartir el terreny amb el rugbi, i més endavant la FIFA va subvencionar amb dos milions d’euros obres per satisfer els requisits del seu protocol, sense que això suposés cap prioritat en una parcel·la de 10.000 metres quadrats que es pot estimar avui d’un valor d’entre 30 i 50 milions d’euros.

Recentment, el Futbol Club Andorra va ser adquirit per l’exjugador del Barça Gerard Piqué, que per tal de complir les obligacions de la Federació Espanyola, principalment la de tenir gespa natural, ha obtingut en exclusiva la cessió temporal de l’estadi, mentre suposadament construïa un nou camp de futbol a Santa Coloma.

Ara, però, sembla que s’ha abandonat aquesta intenció i en contradicció amb els acords signats, l’FCA pretén continuar gaudint de la instal·lació nacional obviant l’acord al qual es va arribar amb Govern, que diu textualment: “L’acord amb el Futbol Club Andorra per jugar a l’Estadi Nacional és improrrogable i l’1 de juliol del 2025 l’Estadi haurà d’estar buit i lliure per tornar-lo al món de l’oval.”

Compartir sempre és possible, però el problema major resideix en el fet que per complir les normatives futbolístiques que obliguen a tenir gespa natural l’FCA necessita suprimir la programada gespa mixta que Govern ha previst perquè el terreny pugui suportar el seu ús desproporcionat.

Al llarg del temps, el VPC s’ha guanyat una consideració. Fundat inicialment a final dels anys cinquanta i refundat posteriorment a l’inici dels seixanta, s’ha nodrit exclusivament de jovent del país i ha sabut sempre conservar l’esperit amateur que el caracteritza.

Recordo que els de la meva generació, a més de no haver cobrat mai ni un cèntim per jugar, ens pagàvem els desplaçaments i l’assegurança, i ens rentàvem l’equipament a casa.

Ha costat molts sacrificis mantenir el club i arribar on som, i ara, tot i les promeses que ens intenten tranquil·litzar, voldria deixar constància per escrit que Govern no pot tirar enrere i que els pactes signats han de ser respectats.

No es pot caure en el parany d’una coacció, sigui del tipus que sigui, i cal recordar que avui l’FC Andorra és una entitat privada, certament d’interès nacional i que fa venir gent al país, però també, per exemple, les grans superfícies comercials fan venir gent al país i no solament no els ajuden, sinó que estan sotmeses al règim tributari.

No caiguem de nou en un cas similar al del Museu Thysssen, que encara que sota una fórmula legal amb pell de fundació no deixa de ser una entitat privada que de moment ja ens ha costat més de tres milions d’euros de la nostra butxaca.

De compartir amb el futbol una gespa mixta se’n pot parlar, però d’un ús exclusiu, ni de broma.