La treva de Nadal
L’origen de les festes nadalenques, quan milions de famílies de tot el món es reuneixen, és antic i divers. Nadal ha esdevingut una festa laica, cada cop més comercial, en què es barregen tradicions cristianes i paganes. El cristianisme reviu el naixement de Jesús a Betlem (Palestina), però aquestes festes també guarden relació amb creences molt més antigues que festejaven en les mateixes dates el solstici d’hivern, coincidint amb el dia més curt de l’any. Entre les celebracions anteriors a l’era cristiana destaquen les de l’antiga Roma, en què el solstici d’hivern era un potent marcador cultural i la ciutadania celebrava unes festes similars a les de la nit de Nadal. A Alemanya li correspon el mèrit de l’arbre de Nadal i de les corones d’advent, de tradició pagana, que es van posar de moda el segle XIX, gràcies a la família reial britànica. També els moviments migratoris d’Europa cap als Estats Units, el segle XIX, van contribuir a crear una mena de gresol nadalenc, on el Pare Noel va aterrar de la mà d’immigrants holandesos i alemanys.
Amb el temps, les festes de Nadal s’han secularitzat, barrejant tradicions de diverses cultures. Fins i tot, la imatge representativa del pessebre, amb la Verge i el Nen Jesús, associada al cristianisme, la retrobem en altres religions del món. En la nostra cultura, el pessebre era una de les notes típiques que tenien un caràcter d’entreteniment infantil que ha cedit pas al Pare Noel. Els antropòlegs apunten que la tradició de fer cagar el tió, estesa per tot el Pirineu i Catalunya, és un costum molt antic, que ha evolucionat i té l’origen en les tradicions precristianes. Picar el tió pot venir d’un antic ritual per fer despertar la natura el dia del solstici d’hivern.
És cert que ara la gent viu millor, però l’escletxa econòmica entre països augmenta cada dia. Hi ha més de mig centenar de conflictes bèl·lics actius al món, la quantitat més gran des de la Segona Guerra Mundial, però tenim la sort de viure a Europa, una de les zones més pacífiques del món, tot i la guerra d’Ucraïna. A aquest escenari s’afegeix la crisi del canvi climàtic i davant la incertesa del futur com a humanitat, les festes de Nadal permeten fer un parèntesi en les nostres vides i obviar la dura realitat. És la treva de Nadal.