Millor junts

Aquests dies de festes –ho sabem, disposem de dades per donar i per vendre– hi ha un munt de gent que les hauran passat soles i molta gent que s’haurà sentit sola tot i haver estat puntualment envoltada de familiars o coneguts. Una bona part d’aquesta gent, a més, no s’ho haurà passat bé estant sola, això també ho sabem. Mentre això passava –i, fins i tot, en alguns casos, a les mateixes cases on passava– alguns dels paquets desembolicats contenien llibres d’aquells que ens miren de convèncer que no ens cal ningú més que nosaltres mateixos, que el més important som nosaltres mateixos, que ens hem d’estimar sobretot a nosaltres, que ens hem de preocupar de nosaltres abans de fer-ho per ningú més. I mira, potser sí, tu, però en un món on les xifres de soledat no desitjada són tan i tan elevades i on la salut mental es deteriora en paral·lel a l’aïllament social, la conyeta aquesta del nosaltres primer em sembla una broma de mal gust. Entenc perfectament que és un discurs difícilment atacable, que estar bé amb nosaltres mateixos és fantàstic i meravellós –qui no ho voldria?–, però això ja ens ha passat abans i sabem que els discursos amables també poden ser els més perillosos. De fet, hem sortit del foc per caure a les brases: el foc de l’ideal de l’amor romàntic –tan meravellós i tan tòxic i violent alhora– i les brases de l’individualisme com a principi i fi de tot. Dos discursos inventats i recents, dos discursos que ignoren la nostra realitat com a animals socials, dos discursos que beneficien sempre algú molt concret –estireu el fil, va, que se’ls veu el llautó de seguida–, dos discursos que obliden sempre una dimensió: la comunitat. Quan l’important ets tu, tu i tu, no hi ha espai per a un nosaltres. Ens volen sols, aïllats, pendents de les nostres especificitats, maximitzant el 0,001% que ens diferencia del nostre veí, company de feina o conciutadà, oblidant el que compartim amb tots ells. Ens volen sols, perquè diferenciar-nos és un negoci, perquè sols som més dòcils, més inofensius, més incapaços. Ens volen sols i cada cop ho estem més. I sols som pitjors. Som més egoistes. Som una mica menys humans. Estem més tristos. Som molt menys interessants. I estem sols, per a postres estem sols. Per un 2025 en molt bona companyia!