Objectius ajornats

Ja no ens sorprèn que se’ns anunciïn bons propòsits que no es compleixen o s’ajornen indefinidament. I no ens referim als objectius de cap d’any, sinó a plantejaments polítics associats a projectes o proclames que mai no s’arriben a aplicar.

Fa un parell de setmanes revisava els estralls de la desigualtat que empobreix la classe mitjana i treballadora mentre el creixement econòmic continua beneficiant els de sempre, sense crear una riquesa beneficiosa per al conjunt del país. Els jubilats també han rebut la seva part de discriminació, amb l’augment desigual entre les pensions dels residents i les dels no-residents, i amb l’import clarament insuficient de les pensions per afrontar el cost de la vida.

Pel que fa a la gent jove, penso que acumula tants greuges respecte a les generacions precedents que no és fàcil resumir-los en uns quants paràgrafs. Molts no es poden plantejar un projecte de vida. A la incertesa d’un futur amb condicions climàtiques adverses i la informació controlada per l’ús interessat dels algoritmes, s’hi afegeixen les dificultats per emancipar-se.

Quan fracassen les polítiques neoliberals (o les de centre reformista en què diu que s’adscriu), Demòcrates per Andorra tira del programa socialdemòcrata, però només de cara a la galeria. És injust, per exemple, anunciar un programa d’avals per a la compra del primer pis i fixar unes condicions inabastables que fan impossible accedir-hi.

A partir d’una esmena a la Llei del pressupost per al 2025, el grup parlamentari socialdemòcrata planteja incentius per a l’accés real a un primer habitatge de propietat. No es tracta d’improvisació, sinó de desenvolupar un apartat del nostre programa per a aquesta legislatura, i consisteix a subvencionar el 30% del cost de manera que si mai es revèn el pis es retorni la subvenció al Govern. Els criteris per atorgar els avals s’haurien d’establir reglamentàriament, però pensem que han de ser els que tenim fixats per a la deducció de l’ITP; és a dir, que el pis sigui per viure-hi. DA es va comprometre a una proposta similar sense desenvolupar-la com cal. Ara hem de fer que funcioni.