L’Andorra del futur
El discurs de Cap d’Any del cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, posa damunt la taula una proposta ambiciosa: una reflexió col·lectiva per establir les bases de “l’Andorra del futur”. Aquesta iniciativa vol abordar reptes crucials com la sostenibilitat, el benestar social i el rol internacional del país. Tanmateix, la pregunta és: està preparada la societat andorrana per a aquest exercici?
En els darrers anys, Andorra ha viscut una transformació econòmica i social que ha deixat poc espai per al debat profund. El creixement accelerat de sectors com el turisme i la construcció sovint ha prioritzat l’urgent sobre l’important. Això ha generat un cert immobilisme davant els grans reptes del país. Tot i les propostes del Govern, la ciutadania sembla aclaparada pel dia a dia, amb poc interès per processos que requereixen implicació activa.
La manca de participació ciutadana no és un fenomen exclusiu d’Andorra, però en un país petit com aquest pren una dimensió especial. La proximitat entre institucions i ciutadania podria ser ideal per al diàleg, però la realitat és diferent. La polarització d’interessos, la desconfiança cap a les institucions i una cultura participativa poc arrelada fan que aquestes propostes sovint quedin en intents simbòlics.
Per què costa tant la reflexió col·lectiva? Reflexionar implica sovint posar en risc beneficis immediats i abordar canvis que poden ser percebuts com amenaces. Tant empresaris com ciutadans poden resistir-se a un debat que posa en entredit estabilitats aparentment assegurades, i el debat públic, en un context en què les relacions personals i institucionals estan tan interconnectades, pot generar reticències a participar-hi.
Tanmateix, el futur d’Andorra depèn d’aquesta reflexió. No es tracta només de decidir sobre models econòmics o urbanístics, sinó de definir quins valors compartim com a societat. El Govern ha fet una crida a la ciutadania per construir aquest projecte col·lectiu, però és essencial que es percebi com un procés real, amb mecanismes que assegurin que les aportacions seran escoltades i valorades.
Reflexionar sobre “l’Andorra del futur” és un deure compartit. Però, perquè aquest exercici sigui efectiu, la societat ha de superar la seva inèrcia i assumir el repte de pensar i actuar més enllà de l’immediat. Els Reixos potser ens han portat aquest canvi. Ara cal decidir si estem disposats a creure-hi.