Comunicacions exteriors

El passat mes de desembre les autoritats franceses van tancar la comunicació viària amb França per motius meteorològics, durant dos caps de setmana que coincidien amb la Puríssima i la vigília de Nadal. Aquesta decisió que evidencia la nostra fragilitat no va deixar indiferent el Govern, que es va mostrar preocupat pels perjudicis ocasionats al país. Per la seva banda, els comerciants del Pas de la Casa, els més afectats pels tancaments, van destacar els efectes negatius sobre l’activitat econòmica. La situació recorda els tancaments que ens van imposar els nostres veïns durant la pandèmia i evoca la llarga experiència que té Andorra al voltant de les fronteres, utilitzades en repetides ocasions com a eina de pressió per les administracions veïnes.

Al segle passat, l’any 1953, Andorra es va oposar a les pretensions franceses d’instal·lar una segona emissora per competir amb Ràdio Andorra. Davant la negativa, França va imposar el pagament d’un visat per traspassar la frontera, a l’inici de la temporada estival; la mesura restrictiva va reduir l’afluència de turistes compradors, perjudicant greument tant el Pas de la Casa com la resta del país. El problema finalitzava l’any 1954, quan el síndic Cairat, obligat a acceptar les imposicions del copríncep francès, admetia la instal·lació d’un segon emissor que entraria en funcionament l’any 1957. El conflicte va provocar una manca de confiança en el futur del país que encara arrossegava les dures condicions de vida de dècades anteriors. També cal recordar el tancament fronterer que va dur a terme Espanya, el gener de 1959, per restringir la fuga de capitals espanyols i obligar el Consell a prohibir l’obertura de comptes numerats als estrangers no residents.

S’entén que, en un context meteorològic advers, s’adoptin mesures extraordinàries, però sempre queda un cert recel de si responen exclusivament a qüestions purament relacionades amb el temps o també pesen motivacions que no s’expressen. La frontera pot ser utilitzada per tancar o dificultar la circulació i aquesta línia imaginària esdevé, per raons diverses, una poderosa eina de pressió. Tot plegat mostra la vulnerabilitat a la qual Andorra està sotmesa i que la clau de la supervivència la tenen, en bona part, els nostres veïns.