Salut i diners. La glòria, després

L’elenc de ministres del govern Sánchez sempre parla amb molta prepotència. Mirant la gent com si ens perdonés la vida. A tall d’exemple, en citaré alguns: Óscar Puente, Pilar Alegría, Margarita Robles, María Jesús Montero i José Manuel Albares. No val la pena ampliar-ne la llista. Al cap i a la fi, gairebé cap d’ells no em fa el pes. Avui, però, em centraré en la figura de la titular d’Hisenda. Si més no per la seva manca de paraula i pel seu desvergonyiment. Ja pot anar venent-nos la moto que l’economia del país lidera els èxits dels altres 26 països de la UE. Una mentida com una casa de pagès quan incompleix sistemàticament el compromís de retornar –als mutualistes– les quotes pagades de més en el tram cronològic de mitjan 1966 i desembre del 1978... Primer de tot, si el govern fos èticament correcte, hauria actuat d’ofici envers tot el personal afectat. Però no! Tan sols van prometre compensar els que fessin la pertinent reclamació. Això sí, en un període aproximat de sis mesos... i sempre abans de cloure l’any 2024. Finalment, tanmateix, es veu que hi ha ciutadans que són de primera... i molts altres que militen a regional, pel que es veu. Des d’aquesta visió, acaben d’aturar les devolucions –fins i tot les referides a declaracions de renda, al·legant manca de cash. Si proclama que “Hisenda som tots” –jo penso que aquesta dita és tot un embolat– per quins set sous venen aquestes diferències? Més i tot, si el deutor hagués esdevingut qualsevol ciudadano de a pie, ja hauria rebut un correu certificat i amb amenaça d’un embargament bancari per fer les paus. O tots moros o tots cristians! A banda que no em val, tampoc, l’argument que el deute no liquidat meritarà interessos de demora (al 4,06%). Només faltaria que es fessin l’orni en aquesta qüestió! “Qué menos que Monix”, com deia un espot de TV fa anys! “Parole, parole, parole”, que diuen els italians. O “bla, bla, bla”, els teletubbies! Justament per això he gosat triar un títol tan llampant i sorneguer. Menys declaracions ampul·loses de cara a la galeria de les carxofes –perdó, micròfons– i més eficiència en el compliment dels compromisos! Ja cal que s’ho facin mirar!